De Salta a Cafayate

Tornem a dormir a l'Hotel Helena a Salta. L’endemà anem a veure l’església de San Francisco. Entren uns nens d’un col·legi que, deduïm, estan assajant per fer la primera comunió. La

professora els fa entrar en fila de dos en dos i es col·loquen els nens a un costat i les nenes a l’altre. Continua l’assaig i la professora troba que no vocalitzen prou i que parlen massa baix. Al final criden desaforadament Renuncio a Satanás, a sus pompas i a sus obras. Un home que s'agenolla davant de cada altar amb els braços en creu diu que no s’ha de cridar a l’església, que la professora és una diabla.
També anem al Museo de Arqueología de Alta Montaña on estan les mòmies dels « Niños de Lullaillaco » i objectes com ara nines d’or i tocats de plomes que formaven el seu aixovar i es van trobar al volcà de Lullaillaco a més de 6.600 metres d’alçada, un dels descobriments arqueològics més importants dels darrers anys.
Desprès prossegueix el viatge. Ens dirigim a Cafayete per la Quebrada de las Conchas. El paisatge, sobre tot desprès del primer terç de camí és de gres vermell

(Clica sobre cada foto per ampliar-la)
molt erosionat i amb unes formes increïbles, molt bonic. Al final, a prop ja de Cafayate trobem Los Médanos, dunes d’arena blanca procedents d’antigues calcàries. La vegetació també canvia, hi ha casuarines en flor. I comencen les vinyes. Cafayate i la seva regió es coneguda pels seus vins blancs sobre tot el Torrontés, considerat únic al mon per las especials característiques del lloc, clima, sòl, alçada, humitat i manera d’elaboració. La vinya va ser introduïda des de Xile, al segle XVI

Només arribar i cercar hotel sortim a passejar i trobem una gelateria on fins i tot despatxen gelat de vi.