Immaculada

Per l'Immaculada o La Puríssima, dinàvem a casa de la meva àvia materna. Era el seu sant, i també el de la meva mare i més endavant va ser també el de la meva germana Imma. Però llavors, quan l'Imma encara no havia nascut, ens reuníem al pis del carrer de Mallorca. Era un quart sota terrat i encara que la cuina era molt càlida i acollidora al menjador hi feia molt fred. Venien també a dinar els meus tiets, i els cosins Titos i Illo. Un altre tiet, Santiago, llavors solter, arribava sempre el darrer amb cara de són i ressaca (això ho varem deduir desprès) però amb gelat de postres que no se on el comprava, per que llavors no eren corrents com ara.
Per dinar hi havia una sopa boníssima que es deia sopa de pilotetes, que ja fa anys que no tasto. Desprès pollastre, que era de granja de veritat i s'havia de coure força estona. I un pollastre es repartia entre força gent. Clar que tenia molts acompanyaments entre ells els preuats farcellets de col. Amb l'augment de la família i també que la meva àvia ja es feia gran, el 8 de desembre es va passar a celebrar a casa meva, a casa dels pares, carrer de Rosselló i ja no venien el Titos ni l'Illo.
Aquest any, no se per que, m'ha abellit fer un dinaret a casa
Pintura Imma Vallmitjana