Des de que vaig llegir Verd Aigua (Verde acqua) de Marisa Madieri tenia ganes d'anar a Trieste. L'exposició sobre aquesta ciutat del CCCB encara em va encoratjar més. Finalment el 8 d'agost agafem l'avio cap a Venècia i d'allà un autocar a Mestre i un tren a Trieste. Des de l'avió hem vist Venècia com un peixet.
A l'arribada un càlid sirocco ens acompanya a l'hotel. L'endemà però tot ha canviat i fa molta (i agradabilíssima) fresqueta. Nosaltres ens fem l’il·lusió de que bufa la bora, i potser si que ho és. Sigui com sigui ens posem jaquetes i ens llancem a la descoberta.
Aquesta ciutat i la seva província, que actualment pertany a la regió italiana de Friuli -Venecia Julia és preciosa i ens enlluerna per la quantitat d'edificis senyorials, d'Història i de Literatura que traspua.
Ciutat oberta al mar que aquets dies veiem d'un blau espectacular
Una mica d'història: Fundada pels il·liris, va passar a formar part de l'imperi romà, del que queden moltes restes, i va patir invasions de pobles germànics (gods, llombards, francs...).
Desprès de l’enèsim conflicte amb Venècia, l'any 1380 Tergeste demana protecció als ducs d’Àustria. El tergestí va acabar desapareixent, sent el idioma de la cultura i de la burocràcia el llatí mentre que hi havia tres grans comunitats que parlaven veneto, eslovè i alemany, més o menys un trenta per cent de cada i la resta hebreu i altres llengües minoritàries.
Amb els anys Trieste va formar part de l'imperi austrohongarès i va esdevenir una rica ciutat que al 1910 era la segona d’Àustria després de Viena. Tot i això la majoria de la població cap a 1910 parlava italià (29% eslovè, 2% croata, 1,2 altres com ara alemany, serbi i grec).
Desprès de la primera guerra mundial va quedar sota administració italiana.
Va ser capital de l’Estat lliure de Trieste creat pel Tractat de Pau de París el 1947, desprès de la segona guerra mundial, que comprenia la ciutat i una petita zona des de Duino fins a Cittanova (Novigrad), i va ser dividit en dues zones: la zona A, al Nord administrada pels Aliats que incloïa la ciutat de Trieste i la zona B, al Sud, administrada per Iugoslàvia. Pel tractat de Londres del 1954 la zona A va passar a formar part de Itàlia, y la zona B, de Iugoslàvia.
Un altre Estat lliure ve ser Fiume (actual Rijeka, a Croacia) entre 1920 i 1924, des de que l’any 1919, un exercit Itàlia a les ordres del poeta Gabriele D’Annunzio el va ocupar. Originàriament port d’Hongria, Fiume va ser disputat entre Itàlia i Iugoslàvia desprès de la primera guerra mundial. Desprès Mussolini el va ocupar amb tropes fascistes i la ciutat va ser annexionada a Itàlia. Els partisans iugoslaus van expulsar els nazis el maig de 1945. Finalment pel Tractat de París (1947) va ser cedida a Iugoslàvia amb l’expulsió de la població d’origen italià i del fiume que no volien formar part del comunisme.
No hay comentarios:
Publicar un comentario