Aquets dies he pensat molt amb la meva avia paterna, l'avia Antònia, a qui dèiem la padrineta. Quan ja era gran li van haver de tallar una cama, des de el genoll.
Era alguna cosa de la circulació que no anava bé . Tenia sempre els llavis d’un
color lila.
La meva avia, que es
deia Antònia, havia nascut l'any 1898
a Barcelona. El seu pare, l’Eusebi Rovira, besavi meu,
tenia una sastreria de molt renom a les Rambles que es deia Sastreria Las
Cuatro Estaciones. També tenia una casa amb set balcons a les Rambles. Als
quaranta anys ho va vendre tot i es va retirar a Torredembarra, on va comprar la
casa familiar nostra, no se si a una parenta. La meva avia era molt jove. Havia
estudiat francès i piano. I naturalment coses de la casa. Als 20 anys es va casar amb el meu avi Ferran
Vallmitjana que era el jove metge del poble, i quan en tenia 21 va néixer
el meu pare. Va tenir un segon fill...15anys més tard, que es portava amb mi
també 15 anys.
Passada la guerra va
quedar viuda, els meus pares es van casar i van anar a viure a Barcelona on ja
havien estudiat. Es va quedar a la casa gran amb la seva sogra, la nostre
besàvia a qui dèiem avia Pepita i una minyona, la Josefina que era força
gran i com de la família. La padrineta més tard va venir a viure amb nosaltres
a Barcelona.
La Vera va conèixer a
la padrineta. Als dos anys jugava amb ella al burro a una habitació que li dèiem
la galeria, amb moltes finestres i molt de sol. Estava a una cadira de rodes. Va passar-hi un o dos anys, fins que va morir
als, 78 anys.
Hi penso molt aquets dies, devia de ser molt dur per ella el passar a dependre de l’ajut d’altres. Era molt dolça, amable i feinera.
No hay comentarios:
Publicar un comentario