Vaig al Janboree amb la cama enguixada

9 minuts 51 segons

Ahir vaig anar al Jamboree a veure Nakany Kanté, africana de Guinea Conakry que viu a Barcelona. I....

1. Tot i que havia estat al Jamboree fa un parell d’anys, quan en Lluís Avendaño tocava al piano melodies clàsico-flamenques, ara em venen al cap records antics, de jazz i jo amb en Xavi als dinou o vint anys, fumant sense parar, jo i tothom.

2. Nakany Kanté em recorda altres concerts, la majoria sentits a Burkina. El millor sense dubtes a Ouaga, just abans d’agafar l’avió de tornada, amb la Circe, la Cristina, la Bruna i en Tico. Extraordinari. El més emotiu, el de Bamako, pel Fòrum Descentralitzat, enfilades a dalt de la furgoneta d’en Tiza, Mª Rosa, MIlissa, Hortènsia i les Franquet, tot ple de gent, homes, dones, nens. Una nit molt dolça i alegre. Màgica.
3. Estic asseguda a un tamboret de la barra, estranyament molt còmoda amb la meva cama enguixada. M’agrada molt estar aquí i sentir aquesta veu increïblement bonica, veient gent de tota mena i per un moment em sento feliç (la felicitat és estar a un tamboret de barra del Jamboree, amb la cama enguixada, sentint música, rodejada de les meves amigues?)

4. Quan vaig anar al metge el 2 de gener, desprès de 10 dies de portar la cama embenada va dir que s’havia d’enguixar (per que havíem esperat tant?). Li vaig preguntar si m’havia d’injectar heparina. Ah, si, és veritat, va dir ell. I em va donar una dosi que em sembla molt alta. Vaig estar dos dies a casa de la Circe fins que el guix es va assecar i desprès a casa. Així, cama enguixada i pesada, però ho prefereixo. He rebaixat la dosi d’heparina desprès de consultar a un altre metge.