Vaig anar a la Clínica Sant Honorat.
Està en obres i tot una mica cutre. Però el pitjor va ser quan el metge em va
dir que amb les retallades només es feien radiografies quan s'anava
d'urgències. Per tant no me'n podia fer cap.
Em va dir que anés al
dia següent a Muntaner 40, que allà me la farien i desprès em rebria ell allà
mateix. O sigui, taxi cap a casa i amb el d'anada 18 euros per a res.
El dia següent, un
altre taxi. Un lloc tot nou i lluent. Serà veritat allò de les retallades o es
un xanxullo del metge? Bé aquí em fan la radiografia que em donen en un CD. Una
vegada vista, decideix que em poden treue el guix. El guix costa molt de
treure, realment era molt gruixut em confirmen, cosa que jo ja intuïa. Oh, ja
no recordo com es camina amb la cama esquerra, sort que tinc la crossa!
Més tard miro la
radiografia i no veig res: ni tan sols el peroné que només s'intueix. Ja no
diguem la trencadura o bé pot ser s'ha soldat, però em segueix fent mal segons
quin moviments faig. El que si que es veu és la tibia. I molta porositat (ai, ai)
Tres dies desprès vaig
a veure els nens i encara em fa mal.
Truquen a la porta i
és l'Ada, l’ha portat una mare mentre en Leo és a piano. Puja amb l'ascensor.
Jo l'espero al replà i sento com va cantant mentre puj a. És un encant.
No hay comentarios:
Publicar un comentario