Recordant

Ada, estiu 2013, vuit anys

La meva avia padrineta, tenia els ulls blaus, que potser ha heretat la meva neta. El gen hauria passat al meu pare i successivament a mi, a la Circe, sempre silenciós i s’hauria manifestat a l’Ada. Clar que també li poden venir via mare d’en Xavi, el pare de la Circe. 

Els avis d'ulls foscos, per part de mare, venien, ella de Falset i ell de Castella la vella. És el Rico dels meus cognoms. El hi dèiem abuelitos, en part pels meus cosins que parlaven en castellà, els fills de la germana de la meva mare. I quan varem ser més grans els hi dèiem bolos.

L’avia és deia Concepció, Conxa. I l’avi Teodosio, un nom god. Com a ella no li agradava gens, li deia Rico. Rico fes això, Rico fes allò. Ell era amabilíssim i sempre els vaig veure molt ben avinguts. A Barcelona vivien al carrer de Mallorca entre Aribau i Enrique Granados, a prop de casa nostra. Ens venien a veure sovint i ens portaven cromos que compraven al quiosc per a les diverses col·leccions que –una desprès de l’altre- varem fer.No se on han anat a parar, pot ser s’han llençat, encara que mentre vaig viure a casa del pares  estaven en un calaix de l’aparador i al final molt desgastats de tant mirar-los (i una mica estripats de passar per les mans de les germanes petites).

Mentre recordo tot això i més, estic contenta, encara em fa una mica de mal el turmell però menys cada dia, i camino ja bastant.