Una nota retrobada

 Intentant llençar carpetes i papers vaig trobar aquesta nota que ja fa molt anys em varen deixar les meves filles. Les notes ens les deixàvem a terra, just davant de la porta, de manera que al obrir-la no tinguéssim cap més remei que veure-les.

Aquí devien de ser ben petites. Abans els nens anaven sols més aviat que ara. Potser deu i set anys? A part per anar a casa de la meva mare només s’havia de a travessar el carrer. Els hi agradava anar-hi, i a més a més, allà tenien TV en color, que a casa era en blanc i negre.

La Vera i la Circe van aprendre ben aviat a escriure bé el català: anaven a l'escola Isabel de Villena. Com que era privada, en Xavi va voler que el BUP, que era als 14 anys, el fessin a l'Institut Maragall, que en aquella època era molt bo i estava a prop de casa. També de petita hi havia anat jo a fer cinquè i sisè de batxillerat i PREU, en aquets cas per decisió pròpia i amb el beneplàcit dels meus pares. 

M’agradaria haver escrit coses en aquella època, sobre les meves filles que eren un encant. Tinc moltes imatges, de Barcelona i de Torredembarra, però difuses. També hi havia moltes menys fotos. La Vera i la Circe saltant l’una sobre l’altra per torns mentre esperem l’autobús a la Plaça de la Universitat, a Torredembarra a les roques, també a una piscineta de plàstic al jardí que omplíem amb la manguera, anant a diversos llocs sempre amb l’Anna, a Pont de Suert agafant lliris de color lila. Anant al veure la pel·lícula Yol, El Camino.