Les torrades d'en Marcel

Montse i Marcel a Chiapas

Un dia a Barcelona en Marcel i jo vam menjar  per esmorzar torrades amb oli i sal. En Marcel va quedar en silenci, com somiant i després em va explicar aquesta història.

Ell de petit vivia a Oran, Algèria, amb els seus pares que eren mestres, laics d'origen jueu i francesos (els seus avant passats es van acollir al decret Cremieux). En Marcel havia nascut a Palikao.

El 30 d' octubre de  1940, el govern de Vichy publica les lleis sobre l'Estatut dels jueus, de caire antisemita. Comencen a aplicar-se tant en França com a Algèria. La llei del 2 de juny de 1941 prohibeix als jueus un gran número de professions. Els seus pares es van quedar sense treball i ell, que tenia cinc o sis anys, sense poder anar a l’escola. Es quedava a casa molt trist ja que no entenia el per què d’aquell canvi de vida. A vegades una veïna espanyola, Madame Guerrero (en francès pronunciat Gueguegó) el convidava a entrar a casa seva i li feia torrades amb oli i sal. Això el reconfortava. Des de llavors, en ocasions, quan està trist, es fa torrades. I sempre recorda aquesta història.

Per sort els jueus d’Àfrica del nord no van patir la Shoa, l’acció genocida dels nazis que va devastar les comunitats jueves d’Europa, i que si que van patir els de França. Però van deixar de ser francesos i van ser separats de la societat francesa d’Algèria fins al final de la guerra.

En Marcel seguia explicant, ara ja una mica en clau d’humor. Els seus pares van quedar sense treball ni recursos. Monsieur Benarroche primer va intentar dedicar-se a l’apicultura, ofici que si que podien fer els jueus, i el primer dia de treball va tornar a casa tot inflat de picades i ja no hi va tornar.

Va provar diversos oficis. Al final el que li va sortir bé va ser la fabricació de caixes, no se si de cartró o fusta per a contenir taronges. Un cop acabades les hostilitats, li anava tan bé que ja no ho va deixar.

Una anys després, tot i que eren pro Algèria lliure, es van retirar a França, a Nice. Llavors en Marcel ja vivia a París on estudiava à l’École Normal Supérieure.

Tornant al final de la segona guerra mundial, la ciutadania francesa va ser retornada als jueus el 20 d’octubre de 1943, bastant després del desembarcament dels aliats.

En Marcel recorda quan els americans van arribar a Oran. Li van donar un xiclet i va ser la primera vegada de la seva vida que en va menjar.