Foto dels anys 20 de la platja de Calafell, treta d'internet
L'Ada i en Leo van de convivències amb tota l'escola a
Calafell, tres dies.
No se si saps,
li dic a l'Ada, que la meva mare, vivia a Calafell de petita.
Primer a Falset i després a Calafell.
A si? contesta ella, i
com es van conèixer amb el teu pare?
Doncs cada dia agafaven el tren per anar a estudiar a
Barcelona, el meu pare des de Torredembarra i ella des de Calafell. Es trobaven
al tren i es van fer amics. Van estudiar, ell, Biologia i ella, va començar
Química però després es va passar a magisteri, influïda per dues tietes mestres
germanes de la meva àvia, Assumpció i Enriqueta.
I es van casar, diu l’Ada.
Si, però primer va venir la guerra. El meu pare va
tenir sort, crec que no va haver de tirar gaires trets. Com que conduïa molt bé
el feien anar d’un lloc a l’altre, amb camions o cotxes, a vegades acompanyant
gent important, o amb moto.
_I la teva mare?
_Ella ja donava classes a una escola de Tarragona,
però un dia va caure una bomba molt a prop, i la van tancar. Van dir a les
mestres que fessin jerseis de punt per als soldats. El primer jersei que va fer
volia que fos pel meu pare...no se com li va fer arribar.
Es van casar uns quants anys desprès, l’any1944.
En aquella època, quan es van conèixer, el meu avi Rico era el Cap de
l’estació de Calafell. La meva mare em va explicar, que a vegades, per la seva
culpa i la de la tieta Nieves, la seva germana gran, el tren sortia uns minuts
tard.
_ Rico!!! Li deia la meva avia Conxa, un
moment que s’estan bevent la llet!!!!
_ Estas niñas!! ¡Que bajen corriendo, que doy
la salida!!!
Al pujar al tren, que venia de València amb tot de
gent mig adormida, el meu pare ja les esperava i havia obert totes les
finestres del vagó per ventilar-lo i que es trobessin còmodes.
Desprès al meu avi ja el van enviar a l’Estació del
Passeig de Gràcia, de Barcelona, però com que els hi agradava molt Calafell,
s’hi van fer una casa de dos pisos, amb jardí. Van començar a cultivar un
hortet i s'hi passaven tot l'estiu i a l’hivern anaven i venien a Barcelona. Hi
havia un “palosanto”.
_ Llavors tu anaves els estius a Calafell?
_ Anàvem principalment a Torredembarra, però si,
alguna setmana també a Calafell.
Com que arribem a l’escola de música s’acaba la conversa.
Com que arribem a l’escola de música s’acaba la conversa.
2 comentarios:
Maques, aquestes converses intergeneracionals. Per cert, el meu pare tampoc va haver de disparar cap tret a la guerra. Era molt bon conductor i coneixedor dels motors i va fer sempre de xofer.
AH!!!! Exactament com el meu!
Montse
Publicar un comentario