L'Ada em diu que escrigui la meva vida

L'Ada em diu que escrigui la meva vida. Al blog tinc escrites petites coses, sobre tot referides a ella i a en Leo. Si tingués que escriure la meva autobiografia aquesta podria ser la primera pàgina.

 Rosa Mª, abuelito, yo, mamá, papá

Vaig néixer a Barcelona, al carrer de Mallorca 209, a casa dels meus avis materns, els abuelitos.

En aquella època, els nens es tenien a casa. Molt pocs anys desprès  en Santi, ja va arribar al mon a una clínica. No venia un metge sinó una comadrona, que no se si ho era per estudis o per costum. Crec que aquesta comadrona, mentre la meva mare tenia els dolors, es feia portar xocolata desfeta.

Els dolors...no es posava epidural ni cap altre mena d’anestèsia. No entenc com ara en determinats ambients s’ha posat de moda parir amb dolor. Part Natural, en diuen.

Els meus pares estaven molt contents i cofois amb mi.

La meva mare tenia por que mengés poc i em pesava sovint. Ho apuntava tot a una agenda que després em va donar.

Quan encara era molt petita ja anàvem tots tres a Torredembarra on vivia la família del meu pare: la seva mare, la padrineta, amb la seva sogra (la mare de l’avi Ferran que no vaig conèixer) a qui dèiem avia Pepita, que era, clar, la nostra besàvia.  I el meu tiet Fernandet de 15 anys. També hi havia la minyona, que es deia Josefina i corrien per allà altres dones, la Petra per fer petites coses, la Matilde per  rentar, la perruquera de la meva besàvia, a la que no recordo...a totes les altre si.

Jo era la preciositat de la casa, totes em volien agafar i fer-me petons i el meu pare s’enfadava i els hi impedia per que deia que em passaven un munt de microbis.

A Torredembarra hi anàvem en tren, encara no teníem cotxe. Els trens eren de carbó i recordo que una vegada la meva mare es queixava que li havia entrat carbonilla a un ull quan el tren va passar per un túnel.

A l’estació sempre hi havia molta gent a l’andana, sobre tot a rebre el tren de les nou del vespre. Com que hi havia pocs entreteniments, s’hi arribaven fent un passeig, es saludaven els coneguts, els amics es trobaven, es xafardejava veient qui arribava i qui qui pujava per anar a Tarragona o més lluny...

Estació de Torredembarra. Aqui poca gent, no és el de les 21