Ada!!! Segon capítol

A l'hort Prop: Oncle Fernandet, Padrineta, mamá amb mi,unesmiñonetes? Rosalia Barado amb en José Manuel bebé

Aquesta foto ja l'havia posat

Quan tenia 11 o 12 mesos ja caminava i sabia pujar i baixar les escales que van de la cuina a l'habitació que li diem la galeria, molt lluminosa, i al menjador de dalt. Es veu que m'escapava contínuament.

Dormia a l’alcova, on hi tenia el xumet. Un dia que no em trobàvem, al final resulta que estava allà, al costat del llit, dreta i vinga a xuclar (el xumet d'alguna manera estava lligat i no es podia treure).

A la nit, quan em posaven a dormir, volia que la padrineta em cantés la cançó A la vora de la mar hi ha una donzella, hi ha una donzella.... A vegades m'adormia de seguida, però si no, la volia tota, totes les estrofes, i és llarguíssima. I tothom esperant per sopar.

Aquesta cançó, molts anys més tard també els hi vaig cantar jo a l’Ada i a en Leo. Per demanar-la en Leo deia: La donzella!

També recordo algunes coses de Barcelona. Allà vivíem al començament a casa dels abuelitos. Recordo la cuina, sempre molt calenteta i amb olles bullint. L’abuelito em pujava a la falda i em cantava: Pimpom es un muñeeco, muy guapo y de carton, se lava la carita con agua y con jabón!

Quan jo tenia divuit mesos, un any i mig, ja va néixer la Milissa. Va néixer el mes de setembre a Torredembarra. Com totes les nenes que neixen allà tenia dret a una dot el dia que es casés. Però com que ho va fer a Las Vegas, (amb en Walter) no li van donar res!!!

Aquesta dot l'havia instaurat un indià que s'havia fet molt ric, Antoni Roig i encara continuen donant-la, encara que ara deu ser molt poca cosa, el poble ha crescut molt. També va fer construir l'escola. I el carrer principal porta el seu nom, però tothom li diu El carrer Nou.

Avia Pepita, Milissa, oncle Fernando, al terrat del darrere. Jo estic devant, però quasi no s'em veu.

Es veu la cisterna. Tot i que hi havia aigua corrent, tenien la mania que la de la cisterna era més bona