Continuo, tercer capítol

.Carrer Major. Les tres portes del mig son les de casa
Més endavant aquest carrer es va asfaltar, respectant les aceres

Foto feta per Ferran Vallmitjana

Després que la Milissa va néixer, a la meva mare li va tocar anar de mestra a Igualada. Crec que havia fet unes oposicions. Encara que moltes dones del seu ambient no treballaven, ella si que volia fer-ho.

Se'n va anar amb la Milissa, que mamava, i una minyoneta. He vist fotos a algun dels del àlbums familiars, de la Milissa petitona amb un mapa al darrere. La noia la devia portar a l'escola de tant en tan. Ella tornava els dissabtes a Barcelona o el meu pare anava a Igualada.

Jo em vaig quedar amb el meu pare i els avis. I de tant en tant amb la padrineta a Torredembarra. Una vegada, es veu que va venir la meva mare a veurem a la Torre. Jo estava sopant i la padrineta molt contenta em va dir:

-Mira, mira qui ha vingut a veure’t, qui és?

I jo vaig dir

-Una senyora!

Ves a saber si no la recordava o la volia fastiguejar!!!! Clar això m’ho han explicat

El que si crec que recordo és la cremada que em van fer al pit esquerre, que m’ha durat tota la vida. Resulta que estava refredada i tenia molta tos, i entre totes -avia Pepita, padrineta, Josefina i potser encara algú més, van decidir posar-me un cataplasma ben calentet. No és que fos calentó, és que cremava molt. Jo cridava i ho recordo.

Quan van venir els meus pares sembla ser que ell es va enfadar molt i va fer uns crits terribles. La meva mare tenia por que més endavant no em creixés el pit.

Però si que em va créixer i mai he tingut cap complex.

   Torredembarra vista des de Manet. Foto de Ferran Vallmitjana