Montserrat

El mes de juny, entre sant Joan i Sant Pere anàvem uns quants dies a Montserrat. Això ho vam fer dos o tres anys. Hi anàvem les dos famílies, nosaltres i la germana de la meva mare amb marit i fills, els nostres cosins: en Titos i en Illo. Cada família s'allotjava en una cel.la, uns pisos molt senzills i austers que ens encantaven.

Allà fèiem moltes excursions, acompanyats d’un o d’altre i fins i tot sols, ja que en aquella època la llibertat per als nens era infinitament superior a la d'ara. Sols. Jo era la gran, seguida de germans i cosins: en Titos, la Milissa, l’Illo i en Santi, tots separats només per un any. L’Imma era massa petita.

Anàvem al Degotalls, un passeig fins una una font, amb la mamà i la Maria, a la Cova jo crec que sols, a l'Hermita no se amb qui, a sentir la Salve cantada per l'escolania amb en tio Antonio. L’església resplendia de llums i espelmes enceses. Nosaltres sentíem l'olor de la cera i n'agafàvem retalls amb els que després fèiem petites escultures. Hi havia una gran solemnitat.

La Milissa i jo passàvem estones a la botiga de records, pensant en què ens compraríem al final de l’estada. Jo recordo que em vaig comprar un llibre dels animals de Montserrat. La simpàtica noia que estava darrera el taulell, ens la vam trobar després de dependenta a una granja del carrer de Mallorca cantonada amb Villarroel. Temps verdaderament feliços.