Setmana Santa de 2020. Ja fa un més que estic confinada a casa.
El coronavirus ha arribat com un malson, com una pel·lícula de
ciència ficció o de terror. Encara que ja hi havia hagut algun avis, com ara el
SARS l’any 2002 a 32 països i el MERS al 2012 a 27 països, ningú s'ho esperava.
Va començar a Wuhan, a la Xina, i tot i així, al començament, ningú pensava que
arribaria aquí.
Però arriba i no s’està preparat. No hi ha ni test, ni mascaretes,
pocs respiradors a les UCI i pocs llits en general.
Primer es suprimeixen els actes massius, com el Mobyle. Encara
podem anar a la manifestació feminista però ja desprès es decreta la pandèmia i
l’estat d’alarma. Ens hem de confinar a casa.
L’Ada, que és un
encant, per que no m'avorreixi m’envia per whats App:
“Llista de coses
que pots fer
-buscar receptes
que ens puguin agradar
-practicar
aquelles receptes
-algun exercici
físic
-documentals per
you tube
-fer un text o
carta a cada persona de la família
-reduir aquelles
columnes de llibres
-pintar, fer
retrats, copiar alguna foto
-fer un llibre amb tota
la teva vida, des de que eres petita fins ara i totes les coses que t’han
passat i vulguis recordar sempre”
I per això aquets dies estic escrivint
tant
No hay comentarios:
Publicar un comentario