Pel carrer

Un taxi circula cap a la una del mig dia amb la finestra oberta i la música a tota pastilla: l’ària Un bel di vedremo de Madame Butterfly de Puccini. M'agrada! És la primera òpera que vaig veure, als dotze o tretze anys, amb el tiet Antonio.

Us recomano el vídeo, 4,19 minuts

A la tarda amb els nens anem Artmusic, on l'Ada fa iniciació a la música. És el segon dia que hi va. Diu que necessita un llibre que vénen allà mateix. Li compro: són unes quantes pàgines fotocopiades en blanc i negre, amb espiral i tapa de plàstic del més barat: em cobren deu euros. Crec que aquesta escola es una màquina per fer diners.
Me'n vaig a passejar una hora amb en Leo. Anem al Pati Sebastà Gasch, entre Diputació i Gran Via. S'entra per Entença o Rocafort. Quina sorpresa! Aquí venia jo amb els alumnes de tercer d'ESO els darrers anys a fer el crèdit de síntesi. Com han crescut els arbres en poc temps, sobre tot les xicrandes! Està molt maco.

En Leo baixa pel tobogan. Hi ha dues nenes petites amb rinxols d'or que també ho fan i li pregunto a la que sembla la seva àvia si són bessones. No, diu ella, el petit és un nen. Tres i quatre anyets. Son encantadors.

Sortim per Rocafort. Quan estem arribant a la Gran Via, veiem el nen petit, el dels rinxols, corrents tot sol pel carrer. És tan evident que va tot sol, que tothom se'l mira sense saber que fer. Va sol! diu algú. Jo dic: jo se qui és, on és la seva àvia. El nen segueix corrents i abans que ningú el pugui aturar travessa un carril de la Gran Via i es para i mira al voltant però ni gota espantat. No et moguis, NO ET MOGUIS li crido, li cridem. Passen cotxes i un autobús, motos i més cotxes que ens separen del nen en uns moments que es fan eterns. Per fi l'agafo i torno enrere amb ell a una ma i en Leo a l'altre. Entrem al pati i trobem l'avia que estava desesperada. Li passo. Està tan alterada que quasi no em pregunta res ni em dóna les gràcies. La comprenc.

Pel carrer. He vist encara moltes més coses, en aquest dimecres 22 de setembre, vigília de l’aniversari de l’Ada. I com que ja ha estat el d’en Leo, encara que ja va tenir un regalet, vol que li compri una motxileta que veu a un aparador i que li encanta. Està tan conten que sopa amb la motxila posada.