Setembre

Una tempesta de setembre. Una pluja forta. Llampecs i trons.
Abans, les tempestes de finals d'estiu a Torredembarra.
Aquell mes tenia una llum especial. Collíem les darreres figues, el mar estava deliciós i cap a la meitat del més hi havia la verema i tot el poble feia olor de raïm que començava a fermentar, una olor especial, característica.
Abans. La meva avia, la padrineta, ens fa anar amb ella a la seva cambra, la més segura, tenim por dels trons. El meu, tiet Ferran ens ensenya a calcular si els llampecs cauen lluny o a prop contant els segons que passen des de que és veu el llamp fins que se sent el tro.
Abans. Se'n va la llum quan cauen quatre gotes. S'encenen espelmes i quinqués. La meva mare ens llegueix un libre en veu alta mentre segueix la pluja.
Abans. El meu pare puja a les golfes per veure l'espectacle de la tempesta al mar.

L'estiu anava acabant lentament, i a mi m'encantava aquella pluja i el soroll que feia sobre la figuera i desprès la olor de terra mullada.