Avia Pepita, oncle Ferran, Milissa i devant jo
Jo de molt petita,
a Torredembarra, no m’adormia sinó venia la meva avia a cantar-me Vora voreta
la mar, hi ha una donzella, hi ha una donzella, que brodava un mocador que és per
la reina, que és per la reina. Ella havia de pujar mentre tots els altres estaven al pis de baix
intentant començar a sopar. I la cançó era molt llarga.
Al matí feia
l’esmorzar pel meu oncle, el qual un cop llevat o bé s’estava a una habitació
que tenia a les golfes, plena de revistes i de ràdios construïdes per ell mateix , o be esperava tocant el piano peces que composava.
L’esmorzar era un truita amb pa amb tomàquet, però primer s’havia d’encendre la
cuina que anava amb carbó. S’anava ventant amb una pala de palla i sortien
espurnes que jo anomenava dimoniets. I alguns dies extraordinaris, si ja s'havia anat a la peixateria, eren musclos a la brasa en comptes de truita.
Però a vegades en comptes d'estar a la cuina veient tots aquets preparatius, la Milissa i
jo preferíem estar amb la besàvia, mirar com es pentinava i feia
una sèrie de rituals, cada dia els mateixos.
No se per què,
els hi devia agradar, les tres dones que vivien tot l’any a la casa, padrineta,
avia Pepita i Josefina, tenien un corralet a la zona de la figuera i una gàbia
amb conills. A vegades baixàvem a veure si les gallines avien posat ous.
Estaven calentons. Un estiu la conilla va tenir fillets, i la Milissa va posar
el dit dins de la gàbia i va rebre una forta mossegada.
També m’agradava
veure bullir la llet, que es comprava fresca, acabada de munyir a la vaqueria i
es feia bullir tres cops. Era una mena de pasteurització. De més gran ja ho
feia jo, però moltes vegades em distreia i la meitat de la llet sobreeixia
_ Ha sobreeixit,
ha sobreeixit, deia la padrineta, has d’anar amb compte.
Allà, al cap del
dia passaven un munt de dones. A part de la Josefina que es quedava a dormir,
venia la Petra a ajudar a la cuina i a fer alguna cosa. La Matilde, un o dos cops a la
setmana venia a rentar. Jo baixava al safareig, al seu costat i veia com posava
azulete i com picava furiosament la roba
amb la pala de rentar...Era xerrameca i m’explicava coses. La seva nit de
noces.
I a part havia la Maria de Caspe, la que venia amb nosaltres des de
Barcelona. I hi havia la meva marona.
2 comentarios:
A mi, la cançó de la donzella que brodava un mocador, me la cantava la meva mare. la meva àvia em cantava la de "la mare de Déu quan era petita i a anava costura a prendre de lletra...". A casa també fèiem això de deixar que la llet pugés tres vegades. A mi m'agradava molt menjar-me la capa de nata que es formava al damunt quan es refredava la llet.
A mi, al contrari, no m'agradava i me l'havien de treure!!!A la meva germana Milissa tamb-e li agradava
Publicar un comentario