montseval

domingo, 21 de diciembre de 2008

Cagatió, nit de Nadal i Da Giorgio

Recordo el cagatió de molt petita a Torredembarra però no sabria dir si són records d’un any o de molts. El tió ens donava unes salsitxes de massapà embolicades amb sucre blanc tan bones que mai he tastat res millor. Poques coses i per menjar, per què la festa gran dels regals era els Reis. Feiem el cagatió al vespre, a la galeria que era una habitació d’estar molt gran i lluminosa.
A Barcelona, més grandeta, recordo a vegades haver acompanyat a la meva mare i avia a la missa del gall. A l'arribada a casa fèiem un ressopó molt agradable. Un any vàrem tenir molt de fred i de cop, a la tornada, el fred va parar i va començar a nevar. Flocs de neu petits i flonjos. L’endemà tot Barcelona era de color blanc i va ser l’any de la gran Nevada.
Fa molts anys que el 24 de desembre faig un sopar fàcil que consisteix en:
Vaig a Da Giorgio de la carretera de Sarrià on:
- Compro ravioli, panserotti, lunotti, tots farcits amb exquisideses com ara castanya i rovelló, carxofes i ricotta, bolets i ceba caramelitzada...per exemple.
- Compro parmesà ratllat, suc al pesto, suc d’ametles.
- Compro salmó fumat, blinis, ous de “lumpo” i de salmó. Formatges italians i mascarpone.
Vaig a una bona pastisseria i compro torrons
I el sopar quasi està fet
Aquest any ho fem avui! Només és diumenge 21, però desprès, els nens a qui va dedicada sobre tot aquesta festa no hi seran. I està bé, avui, 21 de desembre, entrada a l’hivern. El dia més curt de l’any, però que ja començarà a allargar-se.
Ahir vaig anar a Da Giorgio. Està al costat de casa de la Caterina i em va fer mal pensar que ella ja no hi era aquest Nadal.

2 comentarios:

Anónimo dijo...

Sopar senzill?? Serà fàcil de preparar, però són esquisideses. Ens fa l'efecte que la pasta italiana és un menjar de cada dia, però pot ser un plat d'alta gastronomia. I a Barcelona hi ha algunes botigues italianes on fan la pasta boníssima.

Montse Vallmitjana dijo...

Si, potser senzill no era la paraula
M