Aquest estiu quan vaig anar a l’índia, me’n vaig emportar diversos llibres, com sempre faig, sobre el país que estic visitant: novel·les i assaigs. Res m’agrada més desprès de sopar i potser fer un petit passeig que ficar-me al llit de l’hotel i posar-me a llegir. Així abans de qualsevol viatge és obligada la visita a Altair, y no només per comprar la guia.
Un dels llibres que vaig adquirir era “Diario íntimo de la India” de Mircea Eliade. Coneixia aquest escriptor, sabia que era un gran savi en filosofia i història de les religions, que havia anat al 21 anys a l’Índia, però només havia llegit “Medianoche en Serampor”, un relat breu molt inquietant.
Un dels llibres que vaig adquirir era “Diario íntimo de la India” de Mircea Eliade. Coneixia aquest escriptor, sabia que era un gran savi en filosofia i història de les religions, que havia anat al 21 anys a l’Índia, però només havia llegit “Medianoche en Serampor”, un relat breu molt inquietant.
“Diario íntimo de la India” em va agradar molt: parla de la seva estada a Calcuta on vivia a Rippon street, una mena de pensió. Però el millor de tot es que me’n vaig assabentar del següent:
Durant els anys que va passar a Calcuta estudiant sànscrit es va enamorar de Maytreyi Devi, la filla del seu professor, que en un moment donat el va convidar a anar a viure a casa seva. La història va acabar molt malament quan el pare es va assabentar de les relacions de la seva filla amb Mircea i el va fer fora de casa.
Mircea, de retorn a Romania, el 1933, va escriure una novel·la autobiogràfica que va anomenar "Maitreyi. La noche bengalí". La novel·la va assolir un gran èxit i es va traduir a molts idiomes.
Molts anys més tard va arribar a mans de Maitreyi, que la va llegir i va voler donar la seva versió. Ella era una persona que només tenia setze anys quan va conèixer Mircea, però també era molt intel·ligent, escrivia poesia i era amiga i admiradora de Rabindranath Tagore a qui anomenava Rabi Takur o El Poeta. També ella també va escriure un llibre, que es diu "Mircea. Una historia de amor", el 1976. Molt diferent del primer i escrit quan ella ja tenia 60 anys, no es limita a la història d'ells dos sino que parla de molts aspectes de la seva vida i de l'Índia.
La història d’amor, fos quina fos la realitat, no només no es va oblidar, no només no es va corregir, sino que s'engrandeix i es magnifica i s’extén pel món i es torna mítica: Mircea i Maitreyi, Maitreyi i Mircea.
No hay comentarios:
Publicar un comentario