La mare de deu quan era xiqueta
anava a costura, a aprendre de lletra
Dins d’un cistellet du quatre pometes
un bocí de pa, també avellanetes
La meva avia la cantava. La meva mare deia:
-Anar a costura abans es deia com anar a l’escola per les nenes. La teva avia anava a costura a aprendre de lletra.
A mi això de les pometes i avellanetes em recorda a la meva mare que, em va explicar, quan estudiava anava menjant llepolies
També:
El desembre congelat confús es retira
Abril de flors coronat, tot el món admira
I:
Sant Josep i la mare de Déu
feren companyia bona:
partiren de Nazaret
matinet i a la bona hora
-Dondorondon,
la mare canta i el fillet dorm
No sé per què de totes aquestes nadales em sé el començament i no el final.
Cançons que cantàvem, sensacions que ens fan mal quan recordem a els que ja no hi són, però cançons que cantem i ensenyem als que ens segueixen i riem amb ells. Cançons que he cantat amb la Vera i la Circe i ara amb l'Ada i en Leo.
Nadals agredolços a partir de determinada edat
A vint-i-cinc de desembre, fum, fum, fum
ha nascut un minyonet ros i blanquet,
fill de la verge Maria
n'és nat en una establia, fum,fum,fum
1 comentario:
La meva àvia Elvira --la del Prat, que no sabia parlar castellà-- també em cantava això de "La mare de Déu quan era xiqueta i anava a costura a aprendre de lletra..."!
I també "Què li darem en el noi de la maaare, què li darem que li sàpiga bo...", tot i que aquesta em sembla que és més coneguda.
I "A Betlem me'n vuuuuull anar!... vols venir tu, Rabadaaaa, vols venir tu Rabadà? Vull esmorzar!..."
Ves per on, les tenia oblidades. Gràcies per fer-me-les recordar
Publicar un comentario