Capri

Dissabte 21.- Anem amb taxi al port i agafem un dels vaixells ràpids cap a l'illa de Capri, anada i tornada.

Tothom puja, tret de la MªRosa i de la Marina que han anat a prendre un café. Al final, quan estem a punt de marxar, arriben! Anada a Capri amb molt bona mar. A Marina grande s’han d’agafar bitllets pel funicular o l’autobús. Hi ha moltes cues, molta gent. Res a veure amb la vegada que vaig venir amb l’Hortènsia fa 9 anys (Ja?), el 2004. Molt més turístic. 
Agafem el funicular cap al poble de Capri

Allà, moltes botigues, molta gent. 
Anem cap a la Viila de Tiberio, o Villa Jovi, per un camí molt agradable, però que va pujant sense parar. Una hora de marxa. Ben senyalitzat. Ens agrada molt, ombrívol i a prop del mar que endevinem. Pins immenssos, magnòlies, xipresos.
La villa de Tiberi, una de les moltes que tenia, està a dalt de tot dels penyassegats. I el mar blavíssim. Ens hi entretenim una bona estona veient el que queda desprès de 2.000 amys d'història

A la tornada dinem a Capri poc i car.

Desprès cap a Anacapri amb bus. Allà la cosa és diferent i s’està molt més tranquil. Anem a la casa d’Axel Munthe i em torna a agradar molt. La casa tal com la tenia, el seu despatx, tot amb figurés exquisides, romanes la majoria. El jardí des del que veiem el mar i més lluny la costa amalfitana, és preciòs i solitari. Arbres immensos. I l'esfinx de granit, que també mira el mar. Fem un passeig molt agradable. 

No podem entrar al bar doncs hi ha un casament. Entre els convidats que veiem de lluny, elegantíssims, es percep un home d'edat però alt i molt elegant, que sembla el mateix Axel Munthe resucitat. Quan torni a Barcelona he de rellegir la Història de San Michele.

Agafem el darrer vaixell i a l’arribada un taxi per anar a sopar amb en Jordi i compañia a casa Nenella. Un munt de gent espera per entrar. Dos homes van cridant als que, segons ells, els hi toca. Esperem molta estona i finalment ens fiquen a l’interior, taula de nou persones. No es ni bó ni barat, el soroll terrible i a un moment donat posen un disc a tota pastilla. Mai més, per molt napolità que sigui el conjunt.

Tornem amb taxi a l’hotel.