Nàpols, dia 20 de setembre

Figuretes del rei Baltasar

Dia 20. Ahir varem caminar per Via Crocce i Biaggi dei libbrai cap al Duomo, 

Pel camí varem entrar a l’església de Sant Gesu Nuovo. Per tot el carrer hi ha moltes botigues on venen figuretes per al pessebre (Il pressepio), precioses, de fang. HI ha escenes: una peixateria, un forn...Hi ha figuretes que es mouen com ara un pescador, una dona que renta... Hi ha aigua vertadera que baixa saltant. Tornarem moltes vegades a aquets carrers. Són estrets i d’ells en surten altres encara més estrets, els vicoli. 

Avui anem al Museu arqueològic, que no està lluny del nostre hotel. Increïblement preciós. Necessitaríem un dia sencer. M’agraden molt els objectes de vidre i les pintures romanes, així com els mosaics. Molta roba, moltes coses,  provenen de Pompeia.

Anem a la Plaça Bellini, al darrere de la plaça Dante i entrem al Café Intramoenia que ja coneixia. Ens asseiem a l’exterior rodejats de plantes per prendre un crostini.
A les parets dels carrers hi ha les típiques esqueles. Les de sempre i unes altres més  modernes amb facebook i twitter

Anem a la Capella deSan Severo, on ens canen 7 € per persona. El seu creador, Raimundo del Sangro, príncipe de San Severo, va ser un deixeble de la il·lustració, un mecenes de les arts i un inventor. Veiem unes estàtues barroques fabuloses, sobre tot el crist velat, i també uns models anatòmics, uns esquelets amb tota la circulació de la sang arterio-venosa reconstruïda. Des de l’altra vegada que els vaig veure els trobo una mica tronats. La història és fosca.
Anem al Monastero da Santa Chiara. Jardins amb bancs i camins, fets amb rajoles de colors blaus, verds, grocs...Escenes del camp de nàpols, el Vesuvi. Es respira molta pau.

Al capvespre anem amb taxi a l’hotel Regina Napoli (100 € dos dies), al carrer Milano que surt de Piazza Garibaldi, una gran plaça on es troba l’estació. Hi ha molts extracomunitaris, ens adverteix el taxista. No ens importa gens.

Sopar entrant per porta Nolana a la Trattoria Típica Da Giovanni. La senyora Elvira, simpàtica i llesta, ens proposa un peix i calamars. Tot exquisit, molt fresc. I macarrons amb melanzane i mozzarella. I no se si aquest dia o un altre mengem flors de carabassó farcides amb ricotta. El cuiner és el seu fill, i el marit està a la caixa. 
Postres, avui non ce.