Demà vaig al metge

A casa de la Circe, l'Ada em fa una foto

Demà vaig al metge, quins nervis! Potser ja em treuen el guix.  Els primers dies em va semblar que el meu esquelet s'havia tornat de vidre. Tenia por de trencar-me qualsevol altre os. I em va caure a sobre de l’altre peu un paquet de salmó congelat de set quilos, tallat en quatre lloms. Per sort no va ser res.

Desprès també els primers (o eren els segons?) dies, vaig ser increïblement feliç, no se per que. Potser els osteòcits es van posar a fabricar endorfines alhora que feien os? Potser era l'heparina que m'injectava? Les pastilles antiinflamatòries, Celebrex, 200 mg? Em despertava amb una dolçor que durava tot el dia. Ara ja estic més normal i com que ja no prenc heparina, ni res, o els osteòcits treballen poc o jo què se, aquest efecte ha passat.

La meva mare és va trencar el braç, ja de gran i més tard la Circe, molt jove, és va trencar (luxar em precisa ella) també el braç quan vivia a Amsterdam; sense voler va posar la roda de la bicicleta a la via del tramvia i va caure malament sobre un costat. Per ajudar a la meva mare, va aparèixer la Marina, a la que ella mateixa havia fet els papers per que vingués del Perú a demanda de la seva germana Isabel. Ella encara ve a casa dos dies a la setmana. L’any anterior a la seva arribada la meva mare va dir a la Isabel : Oye, es tu hermana? No tiene el mismo apellido que tu. I la Isabel va contestar: Ay señora, si usted supiera, allà es todo muy distinto.