Viatge a Burkina , dimarts 9, anem a Bobo

Sortim aviadet cap a BoboDioulasso, la segona capital del país. En Toni i la Trini sense prendre res. 

Parem a esmorzar a Kokologo, pa amb truita a la francesa i nescafé amb llet condensada.

Abans de Boromo ens fan deixar la carretera ja que estan fent obres durant trenta kilòmetres. Al costat hi ha un camí sense asfaltar i clar anem molt poc a poc i donant bots. De cop s’encén una llumeta. En Tizà obre el capó i resulta que amb el moviment un tub s'ha deixat anar i l'aigua s'ha evaporat. Ell treu un bidó de color groc però no porta gaire aigua i la que tira al dipòsit s'evapora al moment doncs està molt calent. Van passant cotxes que ens empolsen de mala manera. 

Passa un ramat de vaques.

Hi ha un poble a prop i en Tiza va a buscar més aigua. Finalment omple el dipòsit, però

ara el cotxe no es posa en marxa...hem d’empènyer i per sort ens ajuden dos obrers de la carretera. Finalment a dos quarts de quatre arribem a Bobo, a l’Auberge, desprès d’una altre petita avaria, aquest cop al canvi de marxes.

En Toni i la Trini se’n van a fer la visita turística (la mosquée, el barri antic, el mercat) i jo em quedo a l’hotel on dino un entrepà. Està quasi igual; els amos libanesos, una cambrera coneguda. L’arbre del viatger ha crescut molt i el lloro que parlava ha mort.

A l’hora acordada arriben Eli Zerbo i Alassane Lignani: no em puc creure que aquest darrer es presenti. És l’amo de l’empresa que ha fet el forage de Kosso-Bako, del que brolla aigua fangosa. Em dóna tota mena d’explicacions, critiquen tots dos a la Mònica –la Mònica de Cat Sya és la que va demanar el forage per una escola- i proposen treure la bomba i fer un pou de boca ample, cobrir-lo i tornar a posar-la. Suposen que el llim sedimentarà. Aquesta era de tota manera la seva primitiva idea.

Tot i que es sopa molt bé a l’Auberge anem amb T y Ta sopar a L’Entente, allà a prop. Pollastre (fred), patates (bones) i cervesa. Ens donen aigu en bosses.

A la tornada a l’hotel fem pujar a l’home que està de guàrdia al mostrador, doncs no ens van les neveres, que només volem per tenir aigua fresca que s'agraeix molt amb la calor. Resulta que només s’havien d’endollar. L’aire condicionat és una delícia i no fa soroll, però quasi tinc fred i l’apago.