Viatge a Burkina Faso, dilluns dia vuit

Avui és el gran dia.

Tot va començar el febrer d’aquets mateix any, el 2014 quan en Kevin d’APS (Association pour la Paix et la Solidarité), va proposar les ONGs per al Desenvolupament Internacional, Aigua per al Sahel i Desenvolupament a l’Àfrica Song Taaba, per una condecoració, al Govern de Burkina. Jo vaig enviar tot el que em van dir: estatuts i altres documents i una memòria. Un temps desprès ens van dir que si!!!! Ens l’havien concedit –signat Blaise Campaore_. És per això que ara estem a Burkina, per rebre-la, avui, dilluns dia vuit, encara que per sort ja no és president en Campaoré. 

Quan ens aixequem, anem de seguida a l'aeroport i entre un munt de maletes trobem les nostres. Anem desprès a un banc a que ens donin canvi, bitllets petits ja que a l'hotel només en tenien de grans. Tot va molt ràpid i bé.

De tornada a l'hotel he de fer moltes trucades i més tard surto cap a la llibreria, però abans entro a la botiga que m'agrada, molt a prop de l'hotel, just al costat d'Air France. Tot és preciós, i car, ja ho pensaré. Sortint em trobo a en Mamadou Ilboudou, a qui l'any passat li vaig comprar uns camaleons de joguina molt graciosos. Està molt content, salta d'alegria, i quedem per al dissabte següent per que me'n porti més i uns austruços que diu que fa, també.

Dino a l’hotel una truita i ens hem d’anar a posar una mica elegants (que si millor un vestit llarg, que pantalons no...). Hem quedat amb la Mariam i l’Anna Garcia que representa a l’altre ONG a les 13 hores no se on. Hi anem però ja han marxat. Hem de buscar el palau presidencial nou, ens perdem...Ouaga es tan extens....I fa molta calor. Finalment arribem. 

L’Anna diu: estic a punt de l’atac de nervis! Que ja ens criden! Em pensava que ho deia en broma però no. I encara falta molt. Van cridant nom per nom a tots els que rebrem condecoració. Una hora desprès ens criden. Mentres tant ens haviem refugiat sota d'uns arbustos com altres dones africanes. Entrem i és una mena de sala a l’aire lliure, amb cadires molt ben posades i sense cap ombra. Com que ja ho sabíem portem paraigües –quasi ningú en porta, però tothom es tapa amb el que pot: mocadors, papers-

Una vegada ha arribat el president de Burkina, hi ha la banda de música que toca i tot va bastant de pressa. A més el sol va baixant  i finalment s'està bé.

 

El nou president provisional a la cadira més gran

L'entrega de medalles és bastant ràpida doncs comença per diversos llocs a la vegada

Tothom va elegant a la seva manera: vestits tradicionals, vestits occidentals, robes virolades, grans mocadors... Fins i tot alguna dona en pantalons i vestit curt...les modernes. En Toni, la Trini i en Keivin fan fotos. A més a més l'Anna ha contractat un fotògraf professional per que doni fe de la cerimònia.

En acabar, ja fosc, ens dirigim tots als jardins del palau. Com que ens entretenim una mica quan hi arribem ja no queda res: trobem plats amb restes de galetes, cacauets i ossos de pollastre. Finalment pillem una cervesa.

Ha estat un dia cansat però molt diferent. Sopem a l'Eau vive uns plats que tenen du jour, bastant baratets.

Aquesta condecoració és per a tots els membres i socis d'Aigua per al Sahel. M'agradaria avui recordar a alguna gent com ara la Blanca, en Jordi, la Montse Tortadés, L’Esperança i altres que va estar a l'inici  de l’Associació i van començar a fer els forages.

Actualment en tenim 120 dels que beuen aigua potable unes dues-cententes mil persones

Fotos de Toni Piqué