El 8 de novembre, la ment encara plena d'imatges del mar, de carrers, de fruita, d'arbres -immensos pins-, de pintures, escultures, temples grecs, esglèsies, de jardins... I la ment plena d'emocions i de bellesa, i rellegint La història de Sant Michele, d'Axel Munthe, la Marina
m'envia aquesta poesia que ha escrit i que em sembla preciosa.
I del viatge,
amigues què ens queda ?
un cop passat el
seu temps
un record bell i
boirós
la memòria d'uns
quants noms
anècdotes,
dibuixets, quatre notes ...
La petita Ada
resumia en estricta poesia
que el que més li
havia agradat del seu
havia estat el
retorn
Jo del meu, ara,
hi valoro
per damunt de tot
la vostra companyia.
Gràcies Mª Rosa i Marina
No hay comentarios:
Publicar un comentario