Anem amb metro a Pozzuoli, al costat de Nàpols. El metro
l'agafem allà mateix, dins de l'estació, però no se que passa que a un punt
determinat ens fan baixar i canviar. A tot això ja estem a la superfície i més
que un metro sembla (crec que és) un tren. A Pozzuoli resulta que hi ha l'amfiteatre romà Flavio que és el tercer més gran d’Itàlia i l'anem a
veure.
Desprès agafem un bus per anar a la Solfatara. És un cràter
volcànic amb
solfatares actives. Segons una guia era considerat l’entrada a l’avern. El
visitem a ple sol i no ho sembla gaire. Olor d’ous podrits, dipòsits de sofre. És
molt interessant. Plantes: Arbutus unedo, corbezzolo, l'arboç, madroño en castellà
Tornem caminant fins el metro, un bon passeig i anem fins
al barri napolità de Chiaia. Allà ens separem. Jo entro a una gran llibreria
Feltrinelli i em compro quatre llibres. És immensa i fins i tot te bar, on
prenc alguna cosa. Pel Carrer Chiaia tinc la visió d’un altre Nàpols, més ric i
net que encara no havia vist.
Al Gambrinus, un antic bar, molt bonic, hem quedat per trobar-nos.
Al costat hi ha la gran plaça del Plebiscito. Al carrer Toledo ens comprem uns
vestits, tot està molt rebaixat.
Com que vaig molt carregada he de tornar a l’hotel i ens separem de bell nou. Agafo un bus i arribo ràpidament però resulta que la clau la
portava la Marina i me n’adono quan arribo. Torno a sortir tota carregada. Entro
al Nàpols antic per Porta Capuana, una zona molt depauperada. Camino per via
Tribunali, estreta, plena de roba estesa, palaus en decadència i molt
polular.
Hem quedat per veure l’església de Sant Gregorio Armeno però
està tancada. Tornem a veure presepios i un home, en Lalo, ens acompanya a un
restaurant, Da Carmelo, que jo ja tenia fitxat. Per postres demanem aquells
pastissos que tenen forma de taps i són borratxos. N’hi ha de moltes mides però
ens els porten grossíssims!
Tornem a l'hotel Regina caminat pels carrers estrets. És la nostra darrera nit a Nàpols.
No hay comentarios:
Publicar un comentario