Estem asseguts al banquet de la parada de l’autobús al carrer de Casanoves per anar a casa meva. En Leo merena pa amb xocolata que jo li he preparat. He enfilat dins del pa unes quantes mitges preses i s’ho menja amb molt de gust.Tira una crosteta petita a terra i diu que és pels ocells. Em diu: quan s’acabi el xocolata llançaré el pa: l’ha observat atentament i ha vist que la xocolata no arribava fins al final. Però jo estic pensant en altres coses i ho sento però sense fer-ne cas. Una estoneta desprès llença el que queda de l’entrepà.
Ui! Dic jo, però que fas? Un home diu: "nen, es nota que no has passat la guerra, es nota que no has passat gana". I mentre puja al seu autobús encara diu: "nen, llençar el pa no s’ha de fer, llençar el pa es pecat". "Te raó, te raó" li dic jo mentre l’autobús ja se’n va.
Com podrem explicar a en Leo i a tots els nens, que és la guerra, que és la fam...que encara existeixen a molts països però no a les nostres societats opulentes i obeses
