montseval

domingo, 2 de septiembre de 2018

El meu pare


Vaig anar a veure al meu pare, devia ser desembre de 2005 o gener de 2006. Vaig portar un mapa de Burkina per mirar-me'l.
Si no estiguessis tan ficada amb això d’Àfrica, em va dir, hauries pogut fer moltes més coses de Biologia. 
Però en veritat ja n'havia fet també bastantes. Amb en Joan Senent vaig editar la primera traducció al català de lOrigen de les espècies. Havia escrit uns llibres de text per professors, a la Mc Graw Hill, i havia muntat la Secció d'Ensenyament a la Societat Catalana de Biologia, en la que encara segueixo.
Però ni tan sols li havia dit. En això jo era com ell, no ens agrada presumir del que fem, al contrari d’altra gent.
A mida que passa el temps admiro més al meu pare. Sempre que el vaig necessitar va estar al meu costat, junt amb la meva mare. De petita recordo bromes, recordo anar a banyar-me amb ell a les roques i recollir tot d’espècimens. Moltes coses. D’adolescent, de gran...
I quan al 1999 va morir ella, va saber viure tot sol d’una manera admirable.
Poc després d'aquesta visita va morir.
Fabulosos pares, en els que segueixo pensant.