Era un
dia d’estiu a Torredembarra, potser agost o primers de setembre, matí o tarda,
no ho recordo. I plovia molt.
Era una
tempesta. Queien llamps i sentíem el
soroll dels trons bastant forts. Jo anava amb la Milissa, les dos érem petites:
vuit i deu anys? Portàvem un paraigües gran i caminàvem pel Passeig de la Sort.
Era de dia, no se si matí o tarda. Anàvem al xalet de la platja? Recordo la
claror, els trons i que la Milissa tenia molta por i jo, més gran i alta
(després em va passar) l’animava.
Es una imatge neta. La Milissa mig plorant, tota primeta i petita, amb dues trenetes.
Ara que ha estat malalta, i per sort ja està bé, de cop em sembla que aquets
mesos, des de juny al desembre de 2025, han estat semblants, em ve aquesta
imatge de pluja i llampecs. Jo l’he acompanyat, protegit i no se si animat, com en aquella ocasió de
ja fa tants, tants anys.
