Einstein, Newton, volcans, terratrèmols i diaris

Fa poc,  tinc aquesta conversa amb en Leo:

_Però què va inventar o descobrir Einstein?

_Va descobrir la teoria de la relativitat

_Però què és?

Jo no li se se explicar. 

_Va fer una fórmula E=mc2

_Però això per a la vida a mi m’és igual. En canvi la gravetat, que sé el que és, si que és necessària! I Newton que va dir?

_Hi ha la física newtoniana i la de Einstein, i el que va dir Einstein te molt a veure amb la vida quotidiana!!!

Llàstima que no se gaire física, m'encantaria explicar-t’ho tot.

Uns dies més tard l'Ada i en Leo dormen a casa. Desprès de sopar l'Ada llegeix de bocaterrosa sobre el seu llit. En Leo mira i llegeix un llibre del National Geogràfic de volcans i terratrèmols. Ja entén la teoria de la tectònica de plaques. 

_Això m'agrada mirar-ho, llegir-ho. Però si m'ho expliquessin al cole potser ho trobaria avorrit. Potser es per què hauríem de tenir llibres com aquets, amb dibuixos ben fets, fer petits experiments....

Jo ho feia. Els llibres de text els feia servir molt i tenen bons dibuixos i fotos. I el laboratori, clar. Ara, però s'ha posat de moda donar uns apunts molt mal fets.

L'Ada tota inventiva, ens diu: demà faré un diari. 

L'endemà es lleva i em demana papers i fa un diari amb notícies i de tot

En leo també en vol fer un. Sempre em còpia diu l'Ada.

Nit de Reis

Roland Fosso, l'amic camerunés que fa de Baltasar a Sant Boi

Per Reis, els nens posen les sabates davant del balconet, però a la part de dins. La Circe actua com si encara s'ho creguessin però jo estic convençuda de que ja fa temps que no. L’Ada va descobrir que el Papa Noel no existia fa tres anys i es va posar a plorar. Però els Reis si, li van dir.

Mentre dinem, un dia abans, l’Ada diu: els Reis per deixar els regals trenquen el vidre del balcó. En Leo diu: els Reis són uns lladres. Ui! que no us portaran res, contesto, seguint la idea de la Circe. Però es queden tan amples i segueixen menjant.

Nosaltres de petits posàvem les sabates al balcó, i allà apareixien els regals. Tot molt congelat. Amb la Vera o la Circe, a la terrassa. No els hi havíem dit res dels Reis, havíem comprat regals amb elles, però fèiem la comèdia tradicional i els hi feia la mateixa il·lusió.

A mi, el que verdaderament em crida l’atenció i ho trobo quasi màgic és que els Reis arribin a tots els pobles d’Espanya i que tanta gent contribueixi a donar aquesta il·lusió als nens. Que tants es disfressin de Reis, de patges i del que sigui, que es muntin carrosses, que es comprin milers de caramels, que a Barcelona arribin per mar i els vagi a rebre l’Ada Colau o el batlle que hi hagi, que les teles es mobilitzin i donin noticies de pobles i ciutats...Tot aquest muntatge, en aquest país nostre, m’agrada i em meravella.

Nadal 2015, segona part

La foto és de finals de gener de 1984, dia que la meva mare va fer 70 anys i li vàrem preparar un sopar sorpresa. Olivia, Violeta, Santi, Alex, mamà

La Circe em recorda que quan ella i la Vera eren petites celebràvem totes les festes a casa dels meus pares. I si, els meus avis ja morts, jo casada amb les dues nenes, tots els germans amb parelles i més tard en Santi amb nens, ens reuníem allà i la meva mare portava el pes de tot.

La taula del menjador tenia dues ales que es treien i quedava molt gran i a part de les cadires que ja hi havia, se'n reclutaven altres per les habitacions.

Les festes ja començaven el vuit de desembre, el sant de la mamà. Seguien el dinar de Nadal, Sant Esteve, el dia u de gener i els Reis.

Per Nadal hi havia un dinar tipiquíssim i molt bo. Entremesos, sopa de galets, carn d’olla, gall d’indi farcit...A més col llombarda amb poma, farcellets de col d’acompanyament...Per acabar pinya i torrons de molts tipus.

Per Nadal els Santis estaven a Anglaterra i trucaven a l’hora de dinar per assabentar-se de què menjàvem i constatar que era més bo que el que menjaven ells. La Milissa i en Walter tampoc hi eren mai, ja que aprofitaven per viatjar.

Per reis no faltava el tortell, i ves a saber perquè la fava li acostumava a tocar a l’Alex.

Els darrers anys jo em vaig posar a ajudar a la meva mare, però tot i així el pes més gran el portava ella. Dies abans ja anàvem a comprar els torrons. I no faltaven els de crema de Falset, els mes bons del món, que deia el meu tiet. El papà, vestit sempre molt elegant, obria el xampany per començar.

Gràcies mamà. Pels Nadals evidentment, però també absolutament per tot. Gràcies.

Violeta, papà, Alex, Montse amb Olivia a la falda, Vera