Circe, Leo i Ada, de visita a casa de la Vera i en Saul
_Has de caminar, em diu en Leo sortint de l’escola.
Ja podria anar sol però la Circe no ho vol fins que tingui
dotze anys i comenci l’ESO. Així dimarts i dimecres el vaig a recollir. Dimecres m’ho alterno amb en David,
el pare de la Mònica Màrquez.
_Agafem l’autobús per una parada, li dic jo.
_No, no, has de caminar, va bé per a la salut.
L’Ada ve a dinar dimecres i dijous, i un dimarts altern amb
en Leo i la Milissa.
_Mira que m’he comprat, li dic un dia. És una caixa amb un
motoret per joieria: per perforar, polir....
_Oh, diu l’Ada. Cada cosa que entra a aquesta casa, n’ha se
sortir una altra; tens massa llibres, massa objectes...
Es queda una estona reflexionat i diu:
_No, no, per cada cosa que entra n’han de sortir dues, sinó no
farem res.
M’encanta que els nens m’aconsellin, que grans i preciosos
que es fan.
