montseval

miércoles, 27 de mayo de 2009

Índia

Defineix el viatge en tres paraules, em va dir en Paco
Impossible. Pot ser en series de tres paraules
Platges -temples- palaus
Vaques – elefants - gossos
Kerala- Tamil Nadu- Majarastra
Palmeres – cultius - acàcies

Vaig anar a l’Índia fa anys i vaig visitar llocs meravellosos i vaig estar sotmesa a emocions estranyes. Agra, Vanarassi, Jaissalmer, Jaipur, Jodpur i Udaipur van ser els punts importants del meu viatge. Vaig estar a l’estació de Nova Delhi per agafar el tren cap a Vanarasi i va ser una de les situacions més impactants i fortes de la meva vida o la que més. Vaig posar una petita llàntia encesa al Ganges que se’n va anar cap al mar. Vaig veure el Taj Mahal a la sortida del sol i vaig plorar d’emoció, tanta era la bellesa i la pau que irradiava. Vaig recórrer el temple de Ranadpur sota la calor sufocant del mig dia i el palau de Satepurk sikri buit i màgic al capvespre i a Jaisalmer, despres d’haver travessat el desert del Tar, a la nit, vaig veure els carrers plens de vaques i la gent dormint a les petites terrasses.

Per això el viatge al sud de l’Índia d’aquests estiu no va poder ser igual. Els temples, la gent, si que m’emocionaven però jo havia canviat. Ja m’ho esperava tot. Els palmerals, les platges, potser això era diferent. També el monzò, la pluja forta que l’altre vegada no vam arribar a tenir. Els corbs que ens van acompanyar tot el viatge.

Però ara que han passat uns mesos, en el record ho veig magnífic. Platges amb onades, batudes per la pluja, la festa que vàrem trobar a...amb ablucions rituals al mar, la olor d’espècies, les ofrenes vegetals. Els trens, viatjar en cotxe, les noies amb saris, el gest d’amabilitat movent el cap, els homes amb dotis, el moviment continu, els elefants i les vaques. I Bombai, la gran metròpoli.

viernes, 15 de mayo de 2009

Dolor físic

El dolor és el que ens avisa quan alguna cosa no va bé, i serveix per tenir un diagnòstic però en ocasions no hi podem fer res: unes vertebres desgastades, una articulació feta malbé que són difícils d’arreglar. La meva mare tenia sempre uns dolors vertebrals. Li deien que només que tingués deu anys menys l’operaríem...Prengui efferralfan, prengui airtal. I un protector per l’estómac a més a més.
No sempre el dolor senyala la malaltia. A vegades el dolor és la pròpia malaltia com a les afeccions que abans en deien reumàtiques i ara fibromialgies. I crec que no s’ha avançat gaire en aquest camp. Davant d’un dolor fort ben instal·lat, vas prenent fàrmacs i no et fan res. Ne laissez pas s’installer la douleur li deia un metge a en Marcel. No deixeu que s’instal·li el dolor. Millor intentar-lo eliminar als primers símptomes, desprès costa més. M’agradaria conèixer quines són les bases moleculars del dolor i com actuen els diversos fàrmacs.
Quan un dolor molt fort desapareix, l’absència de dolor és la felicitat absoluta.
Estic al llit, tinc onze anys i un mal de queixal agut i molt fort. No puc més i a mitja nit vaig a despertar als meus pares. El meu pare s’aixeca i arriba a la meva cambra amb una botelleta. Hi suca un escuradents al que ha embolicat un cotonet i me'l posa al queixal. Es fa el miracle. Ja no em fa gens de mal. Felicitat. M’adormo agraïda de tenir un pare savi. Em devia posar un anestèsic. L’endemà cap al dentista.
D’estar davant de l’ordinador faig contractures musculars en els músculs del coll. Algunes vegades és com si el dolor anés avançant i acabo amb un fort mal de cap. Ja se quina és la solució: deixar de treballar. Però no puc!
Dues pintores que m’agraden pinten el dolor físic: Frida Khalo i Remedios Varo. La primera va patir molt tota la vida. Primer va tenir poliomielitis, i desprès, encara estudiant, un accident de trànsit que la va deixar baldada per sempre. No se gran cosa de la segona però també devia tenir dolors, si més no de gran que és quan acostumen a passar aquestes coses. Les dues pintores eren d’edat similar i es van conèixer a Mèxic.
M'agrada molt aquesta pintura de Remedios Varo: la representa no només amb el ganivet sino encadenada a una columna: el dolor fort que no ens deixa fer res.

lunes, 11 de mayo de 2009

L'harmònica, el parc

En Leo i l’Ada passen el cap de setmana a casa. L’Ada troba la seva harmònica i toca contenta, però en Leo també ho vol provar, la mossega fort i bufa ...i res. Intentem ensenyar-li i finalment se sent una nota: he sonat diu ell!
Desprès ja toca que es un gust: que he tocat diu? A veure si ho endevines, diu imitant a la seva germana. La cançó de l’enfadós li contesto. No, diu seriosament, aquesta no la se!
Anem al parc al costat de casa de la Vera. Passa una noia amb un nen. Passa una noia amb un vell. El extrems de la vida asseguts a les cadiretes. Un estol de coloms surt volant per sobre els nostres caps i per un instant veiem les ombres i sentim l’aleteig i és bonic.

viernes, 1 de mayo de 2009

Tres amics, un conegut i la grip

Envio sengles e-mails a dos amics que viuen a Mèxic i també truquem a la família d’en Saúl que viu allà. Tothom està molt preocupat com és natural.
El lado, diría, más preocupante es el cambio en los hábitos cotidianos (escuelas cerradas, ídem museos, teatros, cines, a veces incluso bares y restaurantes), mucha gente con tapabocas (yo incluido, según la situación), calles semivacías, como de estado de sitio o peste bubónica... incluso la precaución física de mantener distancia se vuelve un juego algo extraño...diu en Javier.
I Antonio escriu:
La situación es bastante severa. Aunque es obvio que el diagnostico temprano ayuda y que la presencia de antivirales da una cierta tranquilidad, es difícil cambiar la conducta de 22 millones de habitantes en donde se mezcla confusión, temor, ignorancia (o, por el contrario, conciencia del asunto) y, sobre todo una incertidumbre del futuro inmediato. Ha habido compras de pánico, rumores, proliferación de charlatanes y rumores políticos, pero sobre todo incertidumbre. Parece que esta uno leyendo a Bocaccio cuando la peste negra!
Tots dos coincideixen en que hi ha alguna cosa com de medieval! I en aquella època no és sabia la relació entre les malalties infeccioses amb els bacteris i els virus. Però hi havia aquelles màscares!
Per altra banda dues anècdotes d’aquí a Barcelona
El soci d’en Fer fa pocs dies va tornar d’Argentina via Mèxic DF i dilluns es trobava molt malament amb febre i símptomes de grip. Se’n va anar al Clínic. Jo pensava que amb les dues paraules grip i Mèxic l’agafarien de seguida, si més no per que no contagiés a les altres persones amb els seus suposats virus: doncs, no; el van tenir tota la tarda a la sala d’espera amb molta més gent. Quan per fí el van visitar li van dir que no semblava grip sinó....dengue! i el van enviar a medicina tropical
En Joan va tornar de Mèxic fa més de nou dies però ahir es trobava una mica gripós: el van portar al Clínic amb mascareta i ambulància amb sirena. Com que no tenia febre el van deixar sortir dient-li que si tenia febre tornés. A la pregunta de si es posava mascareta o no, li van dir que fes el que volgués!
Mentre tant sembla que hi ha una gran preocupació pel nom: no s’ha dir grip porcina sinò grip nova o grip nordamericana.