Més content que unes pasqües, en Leo em fa posar unes sabates de paper per sobre de les que porto per que pugui caminar amb ell fins a la piscina. Pugem fins al primer pis per la zona de nedadors i em fa entrar al recinte. Em fa asseure a un lloc des del qual el veuré molt bé mentre neda.
Seguidament ve un monitor i em diu que no puc estar allà i que em posi a la porta. Però arriba un altre monitor em diu que ni
tan sols a la porta. Baixo a l'entrada.
Abans que s’acabi
el trimestre vull recordar algunes coses dels nens. Com ara que aquets any el
dimarts els he d’anar a recollir a natació on hi van amb l’escola, activitat
extraescolar. Un autocar els ve a recollir amb dos monitors, però com que hi ha
molta mainada de tres a vuit anys, alguns pares-mares, per torns, van també a l’autocar, i ajuden tant durant el curt viatge com al arribar, sobre tot als més
petits.
La primera vegada em va tocar vaig pujar a una classe on tots els de natació estaven
sentadets berenant. L’Ada i el Leo és van posar contentíssims de veure’m. Tots
dos volien que m’assegués al seu costat. A un moment donat els nens van formar
una fila i vam baixar per dirigir-nos a l’autocar. En Leo em va agafar la ma i
ja no la va deixar fins que vam arribar a la piscina. L’Ada anava amb la seva
millor amiga, la Blanca.
Montse, se suposa
que has d’ajudar als nens més petits, em va dir la Circe uns dies desprès. Ai,
amb la maneta d’en Leo dins de la meva, estava massa emocionada, m’havia fet l’efecte que
anava a la piscina només per acompanyar als meus nens.
Les manetes de l'Ada i d'en Leo dins de les meves,
caminant pels carrers. Alegria rodona i perfecta. I record d'altres manetes que
s’han anat fent grans.
