Leo, Vera, Ada, Imma, mirant ocells
Per Setmana Santa
vaig anar amb els nens a Torredembarra, però només la primera parta de la setmana,
des de dissabte a dijous Sant. Va ser complicat per que havíem d’anar a comprar
a baix a mar o al poble. Però era fabulós estar allà veien el mar i fent passejos.
Vam anar a les dunes amb l’Imma i la Vera, vam anar al casal del poble on hi havia molt
jocs, vam anar a la platja a jugar amb la sorra amb la Lan, i a una de les
atraccions que encara quedava de l’estiu on cada nen va guanyar un peluix.
La TV no anava
però vam veure dues pel·lícules: Sonrisas
y lagrimas i Mama mía.
Vam llegir tots
tres al llit. I vam pintar ous de Pasqua.
A la tornada a
Barcelona l’Ada va dir: mira Montse, quin arbre més bonit, ple de flors.
Era un Cercis siliquastrum, l’arbre de l’amor o de Judea. És un dels primers
arbre que crec que floreix. Tot seguit, dia a dia, hem vist com anaven sortint
les fulles dels arbres, trets dels que la poda municipal ha deixat convertits
en una mena de pal amb dos o tres branques curtes. Dijous passat un vent fort
feia caure dels plàtans grans quantitats de llavors que tenen un vilà que els
fa de paracaigudes. Mireu, nens....N’intentaré plantar algunes, a veure
que passa.
