I'm not there

M’ha encantat la pel•lícula de Todd Hayness I’m not there
Sis històries de Bob Dylan, o no, totalment reals o molt inventades, amb sis actors diferents que representen sis èpoques o aspectes de la seva vida profesional o personal _fabulós el que interpreta Cate Blanchett_ i espèndida fotografia.I totes barrejades.
I la música, i la música, i la música!!!!!

Just Like a Woman (Bob Dylan) cantada per Charlotte Gainsbourg, la Claire de la pel·lícula i Calexico, 4'16"

Fitxa
Director: Todd Haynes
Guió: Todd Haynes, Oren Moverman
Mùsica: Bob Dylan
Fotografia: Edward Lachman
Repartiment: Christian Bale, Cate Blanchett, Charlotte Gainsbourg, Richard Gere, Heath Ledger, Julianne Moore, Michelle Williams, Bruce Greenwood, Ben Whishaw, Marcus Carl Franklin, Kris Kristofferson, Kyle Switzer

Invictus

Tenia por que hi hagués massa rugbi però al final ahir em decideixo a anar a veure la pel·lícula Invictus amb la Mercè i en Francesc. I sortim entusiasmats, ens agrada molt.
Dirigida per Clint Eatwood i protagonitzada per Morgfan Freeman i Matt Damon, tracta d’una història verídica: menys d’un any en la vida de Nelson Mandela, quan era president de Sud Àfrica i es van celebrar els mundials de rugbi de 1995. Segueix el llibre de Jonh Carlin, El factor humà.
La història tracta de Mandela, a qui els seus diuen Madiba, de la seva intel·ligència i honestedat. Tracta de l’equip de rugbi, Springboks, bàsicament blanc. Tracta del lideratge. Però sobre tot tracta de la reconciliació i del perdó.
Està plena de petits detalls preciosos: la blanca que vol donar la samarreta verda i daurada a un nen i com aquest la rebutja, la visita a la presó de Robben Island, una zona da barraques totalment buida, el nen que recull llaunes del terra a prop del cotxe de la policia...i moltes més. I no us perdeu el ball dels maoris.
Desprès, pura casualitat, me n’adono que just abans d'ahir, un onze de febrer, va fer vint anys que el presoner 46664, el símbol i el líder de la lluita antiapartheid, va ser alliberat desprès de 27 anys d’empresonament. Va sortir de la presó de Ciutat del Cap en la que va passar els darrers mesos de la seva condemna.

L’himne nacional de la República Sud-africana està cantat en
xhosa, zulú, sesotho, anglés i afrikáans

Espavilats

Ahir vaig posar els nens a dormir, i desprès d’explicar contes em van dir que els seus pares els deixaven jugar al llit sols durant cinc minuts. Quan vaig tornar havien posat sobre el llit d’en Leo una immensa banyera de plàstic i no se quants ninos, i els despullaven per ficar-los dins. Una de les nines anava dient: mamà, mamà i desprès reia o plorava.
Més tard em vaig estirar un moment amb en Leo. Jo havia tancat bastant la porta i ell es volia aixecar per obrir-la més per que entrès més claror a la cambra. Jo li va dir: l'obriré des d'aquí amb màgia (pensant que poc a poc els ulls s’acostumen i s'hi veu més). Però ell es va aixecar i la va obrir del tot. Llavors jo em volia aixecar per tancar-la una mica i ell va dir: no, ja la tancaré jo des d'aquí amb màgia. Increïble com ho capta tot al moment i es capaç de fer bromes als tres anyets
També l’Ada. Quan jugàvem amb un ninos ella era la mare i jo l’avia. Però desprès li vaig dir: en realitat jo tindria de ser la besàvia. I ho va entendre i va somriure.