Primer dia d'escola

Comença l’escola.

En Leo se’n va sense bata –diu que el primer dia no cal- i la que porta l’Ada li queda curta. Jo rebo l’encàrrec de comprar-ne una per en Leo. Li compro al lloc habitual  però les noves són horroroses, d’uns quadrets més petits i semblen fetes a la Xina (no hi ha cap etiqueta que digui on). Quan la porto a casa, sense dir res, ells també la troben horrorosa. Ohhh, no me la vull ni emprovar.

Com ha anat el primer dia d’escola? 

En Leo em comunica que han suprimit el banc de l'entrada on seieu les avies. L’Ada no està gaire contenta amb la senyoreta que li ha tocat. Quan tenia quatre i cinc anys va tenir una professora que li feia una mica de por. Li recordo que no es va atrevir ni tan sols a donar-li una nota i la va deixar dissimuladament sobre la taula i se’n va anar correns a seure, mentre la mestra feia una altre cosa.

Si, diu l’Ada. En tot un any només li vaig parlar una vegada. I saps que li vaig dir? Doncs no. Li vaig dir: L’os bru menja salmó.

Ens posem tots tres a riure. Ella la primera. M’encanta el seu sentit del humor. I repeteix: L’única cosa que li vaig dir en tot el curs!!!! L’os bru menja salmó!

S'ha acabat l'estiu

Abans que s'acabi l'estiu ja comença l'escola. Aquest any en Leo i l'Ada fan primer i tercer respectivament. Ens acomiadem de Torredembarra, d'aquella manera: tornarem algun cap de setmana, sempre diem...però m'estranyaria. En Leo em diu que l'assignatura que menys li agrada és religió, que a la seva escola fan a partir de primer. Es tracta solament de la vida de Jesús. Per què no t’agrada? Li pregunto. Es que jo sóc ateu, em diu, i no em crec res, ni Jesús, ni els romans, ni res.

Els nens em diuen Montse, però a l’escola en Leo parla de mi com de la yaya Montse. Ets molt coneguda em diu. Tots els professors em pregunten per tu.

L'Ada està magnífica. Li agrada acabar les coses una vegada començades, vol desenroscar ella amb el tornavís quan s'han acabat les piles d’alguna joguina i te un sentit del humor que m'encanta, em recorda al del meu pare. 
Enyoro els llargs estius d'abans, les tempestes de finals de setembre, la verema, l'olor de most pel carrer.

De tornada, recordant l'escola

Torno del curt viatge a Burkina Faso però encara no acabo d’estar aquí.

Han sigut tantes les coses vistes, sentides i pensades, és tan brutal la diferència que costa tornar.

Cada vegada em costa més.

Una escola a Sapouy, al sud de Ouagadougou. És provisional, però quan durarà aquesta provisionalitat? I encara gràcies que han fet això i els han enviat mestres.
Són quatre murs i un teulat de palla. Ens ensenyen les classes. Al costat fan el menjar per als que viuen massa lluny per anar a casa i tornar. Consisteix en cuscús de mill al que si afegeix espirulina seca (aixó és el que em va dir el director) per que tinguin una mica de proteïna.