Oncle Ferran, música

                      Ferran a la seva habitació de les golfes. Foto cedida per Núria Vallmitjana

Quan jo vaig néixer, els meus pares tenien trenta anys, es van casar tard per l’època, però es que hi va haver la guerra civil.....

El meu pare tenia només un germà, mes petit que ell, i es portaven 15 anys, així que vaig tenir un tiet molt jove. Li deia oncle, en realitat "onclu", era l'onclu Fernando, o Ferran. 

Ell va ser la primera persona que quan jo tenia quatre o cinc anys em va portar al Palau de la Música. Vam anar a les entrades més barates i vam aplaudir moltíssim.

Ja devíem viure al carrer de Rosselló, on ens vàrem traslladar abans que naixés en Santi.

A l'estiu, tots anàvem a Torredembarra, on ens esperaven la padrineta, l'avia (besàvia) Pepita i una minyona ja gran, la Josefina. Hi passàvem uns bon dos mesos o més.

L’oncle tenia un cau meravellós a les golfes on hi havia una taula i una gadula al costat de a finestra, així com moltes altres coses: era radioaficionat, i les les radios les fabricava ell. També tenia revistes, un tocadiscos, on per agulla havia posat una espina  d'un cactus -els cactus tan bonics del terrat del darrere, on una vegada o altra tots ens vam punxar-.

Em posava Petruixka, de Stravinsky, i m'ho explicava. M'encantava pujar allà dalt.

Al matí, mentre la padrineta li feia l’esmorzar, que consistia en pa amb tomàquet i truita o alguna vegada musclos a la brasa, jo ja rondava per allà. La cuina era de carbó (cuina econòmica se’n deia?) i s’havia de ventar per encendre el foc. Sortien petites espurnes, els dimoniets, dèiem nosaltres.

Mentre esperava l’esmorzar solia tocar el piano: el clar de lluna de Beethoven, o bé peces pròpies.

_Fernaduuuuu! Li cridava la padrineta per la boca de l’escala principal quan ja el tenia llest. Les darreres uuus pujaven una octava.

 Als disset anys quan vaig anar un mes a París a casa de la Louisette, em va encarregar un disc de Messiaen que aquí no es trobava i li vaig aconseguir.

Ell va ser el meu introductor a la música i a moltes altres coses, gràcies oncle....Seguirà

Converses amb l'Ada, Calafell, papás

Foto dels  anys 20 de la platja de Calafell, treta d'internet

L'Ada i en Leo van de convivències amb tota l'escola a Calafell, tres dies.

No se si saps, li dic a l'Ada, que la meva mare, vivia a Calafell de petita.  Primer a Falset i després a Calafell.

A si? contesta ella, i com es van conèixer amb el teu pare?

Doncs cada dia agafaven el tren per anar a estudiar a Barcelona, el meu pare des de Torredembarra i ella des de Calafell. Es trobaven al tren i es van fer amics. Van estudiar, ell, Biologia i ella, va començar Química però després es va passar a magisteri, influïda per dues tietes mestres germanes de la meva àvia, Assumpció i Enriqueta.

I es van casar, diu l’Ada.

Si, però primer va venir la guerra. El meu pare va tenir sort, crec que no va haver de tirar gaires trets. Com que conduïa molt bé el feien anar d’un lloc a l’altre, amb camions o cotxes, a vegades acompanyant gent important, o amb moto.

_I la teva mare?

_Ella ja donava classes a una escola de Tarragona, però un dia va caure una bomba molt a prop, i la van tancar. Van dir a les mestres que fessin jerseis de punt per als soldats. El primer jersei que va fer volia que fos pel meu pare...no se com li va fer arribar.

Es van casar uns quants anys desprès, l’any1944.

En aquella època, quan es van conèixer, el meu avi Rico era el Cap de l’estació de Calafell. La meva mare em va explicar, que a vegades, per la seva culpa i la de la tieta Nieves, la seva germana gran, el tren sortia uns minuts tard.

_ Rico!!! Li deia la meva avia Conxa, un moment que s’estan bevent la llet!!!!

_ Estas niñas!! ¡Que bajen corriendo, que doy la salida!!!

Al pujar al tren, que venia de València amb tot de gent mig adormida, el meu pare ja les esperava i havia obert totes les finestres del vagó per ventilar-lo i que es trobessin còmodes. 

Desprès al meu avi ja el van enviar a l’Estació del Passeig de Gràcia, de Barcelona, però com que els hi agradava molt Calafell, s’hi van fer una casa de dos pisos, amb jardí. Van començar a cultivar un hortet i s'hi passaven tot l'estiu i a l’hivern anaven i venien a Barcelona. Hi havia un “palosanto”.

_ Llavors tu anaves els estius a Calafell?

_ Anàvem principalment a Torredembarra, però si, alguna setmana també a Calafell.
Com que arribem a l’escola de música s’acaba la conversa.