montseval

lunes, 27 de abril de 2009

Plata

Plata. Símbol Ag
Dóna cristalls mal formats i grups raïmosos i arborescents Es troba comunament en masses irregulars, plaques i escates. A vegades granulós o en fils fins.
Fractura estellosa, mal·leable i dúctil. Brillantor metàl·lica.
Fon a 960ºC formant un glòbul brillant (del Manual de mineralogía de Dana)
És un metall meravellós. L’escalfes i es torna tou, l’estires, l'aplanes o piques a sobre i es torna dur. Imagino que també l’or, i altres metalls. M’agradaria saber quin és el secret, que passa a les seves molècules per que canviïn les propietats. Segur que està estudiat, es qüestió de buscar.

Durada del vídeo: tres segons i mig
Treballem bàsicament amb plata. I aquí estem, fonent. Es posa la granalla de plata o restes que tinguem a una càpsula refractària, s’escalfa molt... I poc a poc el platejat passa a vermell, es torna líquid, i és fa com una bola brillant, com el rovell d'un ou. Vermella i en algun moment amb reflexes platejats.
És apassionant! I preciós.
links de les meves amigues joieres
http://aspiranteaplata.blogspot.com/
http://munmuntadas.blogspot.com/

viernes, 24 de abril de 2009

Libres, roses

És un matí de sol, surto de casa i ja estan totes les cantonades amb parades de roses. La petita llibreria i la papereria també han fet la seva estesa de llibres. La botiga de llaminadures ven roses de caramel.
El que m’agrada actualment es que tothom regala roses a tothom
Hi ha dos roses que recordo:
- El meu pare no era detallista però el darrer any que la meva mare era viva, no se per que, va arribar amb una rosa preciosa i ella va estar contenta doncs no s’ho esperava ni remotament.
- I les roses d’en Dirk. Va ser l’intercanvi alemany de la Vera quan tenien 16 anys. Estava a Barcelona i li vàrem explicar el costum de regalar roses, més que res per que s’anés fent una idea del que veuria. L’endemà, 23 d’abril es va aixecar a les set del matí i se’n va anar a les Rambles –les flors no es venien encara a cada cantonada -. A les vuit del matí ja estava a casa amb tres roses, una per cada una.
El que no m’agrada gens es que molta gent es pensa que “el noi” li dóna una rosa a “la noia” i ella li regala un llibre.
Però ahir
Hi va haver roses i llibres
Hi va haver contes per nens
Gitanes venent flors blaves per les cantonades
Al vespre un home amb el rostre cansat torna a casa en metro amb la rosa a la ma.

miércoles, 22 de abril de 2009

Adéu cresteta

Aquesta foto és d’una germana meva quan era petita. Tenia els cabell flonjos i els hi pentinaven cap a munt amb una cresteta.
Dons bé, en Leo també te els cabells així i jo a vegades desprès del bany el pentino i li faig la cresta tot i que ja té dos anys. A la Circe no li agrada tant, ella els hi aplana.
Bé, els hi aplanava ja que fa pocs dies el seu pare el va portar a tallar els cabells i va tornar quasi rapat, amb el cabell curtíssim. Al nº dos?
Abans posaven números; el zero totalment rapat. L’u. El dos. A la Milissa i a mi un estiu que feia molta calor ens van rapar a l'ú. Se suposava també que desprès el cabell sortia més fort. Ai que no trobo les fotos!
Oh, diu l’Ada. Ja no li podem fer cresteta. Potser moltes i molt petitetes....Ca!
Ell està preciós com sempre. I ni s’hi fixa gens. Parece un niño de la calle diu el seu pare.
Qui t’ha tallat el cabell? Li pregunto
Un xino diu en Leo.

miércoles, 15 de abril de 2009

Animals, plantes, roques, minerals

Uns dies a Campanario, província de Badajoz, comarca de la Serena
Meravella de la natura domesticada per l’home però encara lliure de rajola
Al tren travessem el camp de Ciudad Real: oliveres, extensions d’estepa florida, riuets, alzinars. Tot brilla, lluent de sol i ja començo a veure cigonyes, és fabulós.
A la Serena visitem poblets: Magacela, La Coronada, Castuera...Pel cel volen cigonyes, puputs, orenetes, avions, falcons -el xoriguer comú-; els esplugabous blancs confraternitzen amb les ovelles a prop de l’aigua. Més al nord, al parc natural de Monfragüe, ja a Càceres, veiem també voltors. I àguiles, fent el niu a les altes puntes de quarsita; en podem observar una de molt a prop, amb un conill pels seus petits a les gruixudes urpes.
Felicitat de travessar els camps de pastura sobre roques de pissarra. Les roques sobresurten de tant en tant quasi verticals, recobertes de liquen de color vet clar: dientes de perro.
A Campanario per un costat pissarres, per l’altre granit. Caminem amb Juan Conejero mentre ens explica particularitats del lloc. Grans doms granítics apareixen sobre el sòl recobert de gramínies i de cap d’ase.
També cultius; els camps de blat de color verd, els camps en guaret marrons o vermells, formen un tapís de colors.
La vegetació d’Extremadura és la Mediterrània però quasi per tot arreu el bosc d’alzines ha deixat pas a la dehesa: camps amb alzines, zones de pastura.
Dolços típics d’aquesta època: hornazos, una mena de mona amb ou dur, reganyinas amb matafaluga, delicades súplicas. I per divendres sant bacallà i natillas. Ens emportem també una empanada de pastor i formatge típic.




Ginesta, cards, rosella, estepa.

martes, 7 de abril de 2009

Cançò i vacances

Demà a dos quarts de vuit he de ser a l’estació de Sants i encara no he fet la maleta i a més estic cansadíssima. Però no vull marxar sense desitjar bones vacances de Pasqua a tothom amb una cançoneta.
Són nens d’una escola de Burkina que vàrem visitar el gener.

Per cert, en Marcel s’estranyava que aquí es parlés de vacances de Setmana Santa, en comptes de vacances de Pasqua. És cert, fins i tot les agències de viatge ofereixen viatges de Setmana Santa, no precisament a veure processons. Restes de la catoliquíssima Espanya