Des d’aquí sortien els esclaus cap a
destins desconeguts. La porta de no retorn. Mirant el mar em venen al cap
escenes de gent encadenada i desesperada pujant als vaixells: homes, dones,
nens. Estem a l'illa de Gore. Una gran part
d'esclaus d'Àfrica Occidental van sortir per aquí i van deixar enrere el seu
país i la seva cultura, cap a Amèrica. Des de 1960, any de la independència del
Senegal aquesta casa on els esclaus passaven les seves darreres hores a Àfrica
s'ha convertit en Museu.
Una altra ciutat, aquesta de Benín, també va ser port d'esclavatge. Em
refereixo a Ouidah que vaig visitar ja
fa anys també amb la Hortènsia (i MR i P).
Hem arribat a Goré amb un vaixell de veritat, com ara els de Les
Golondrines, del port de Barcelona. No ens hem mullat en absolut. Visitem el
poble i el museu. Ens acompanya un guia.
El poble és agradabilíssim. Dinem allà mateix, com sempre
peix fresc.
A la tornada a Dakar visitem el Museu Theodore André Monod.
La entrada és molt cara excepte pels locals -i aquí si que no se com, la Françoise
aconsegueix entrar sense pagar- i a dins no hi ha gran cosa. Sembla ser que
l'han renovat i han tret gran part del material. Bastant moixos tornem a
l'hotel amb el cotxe i un taxi, tal com hem sortit el matí.
Crec recordar que també tenim incidents amb la dutxa, anem al cibercafé i
al Katia, pugem i baixem les perilloses escales i ens acomiadem de la Karen i família
que ja marxen cap a Brussel·les. Havíem de sopar amb un amic d’en
Mamadou però acaba de tornar de la peregrinació a Touba i està molt cansat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario