I'm not there

M’ha encantat la pel•lícula de Todd Hayness I’m not there
Sis històries de Bob Dylan, o no, totalment reals o molt inventades, amb sis actors diferents que representen sis èpoques o aspectes de la seva vida profesional o personal _fabulós el que interpreta Cate Blanchett_ i espèndida fotografia.I totes barrejades.
I la música, i la música, i la música!!!!!

Just Like a Woman (Bob Dylan) cantada per Charlotte Gainsbourg, la Claire de la pel·lícula i Calexico, 4'16"

Fitxa
Director: Todd Haynes
Guió: Todd Haynes, Oren Moverman
Mùsica: Bob Dylan
Fotografia: Edward Lachman
Repartiment: Christian Bale, Cate Blanchett, Charlotte Gainsbourg, Richard Gere, Heath Ledger, Julianne Moore, Michelle Williams, Bruce Greenwood, Ben Whishaw, Marcus Carl Franklin, Kris Kristofferson, Kyle Switzer

Invictus

Tenia por que hi hagués massa rugbi però al final ahir em decideixo a anar a veure la pel·lícula Invictus amb la Mercè i en Francesc. I sortim entusiasmats, ens agrada molt.
Dirigida per Clint Eatwood i protagonitzada per Morgfan Freeman i Matt Damon, tracta d’una història verídica: menys d’un any en la vida de Nelson Mandela, quan era president de Sud Àfrica i es van celebrar els mundials de rugbi de 1995. Segueix el llibre de Jonh Carlin, El factor humà.
La història tracta de Mandela, a qui els seus diuen Madiba, de la seva intel·ligència i honestedat. Tracta de l’equip de rugbi, Springboks, bàsicament blanc. Tracta del lideratge. Però sobre tot tracta de la reconciliació i del perdó.
Està plena de petits detalls preciosos: la blanca que vol donar la samarreta verda i daurada a un nen i com aquest la rebutja, la visita a la presó de Robben Island, una zona da barraques totalment buida, el nen que recull llaunes del terra a prop del cotxe de la policia...i moltes més. I no us perdeu el ball dels maoris.
Desprès, pura casualitat, me n’adono que just abans d'ahir, un onze de febrer, va fer vint anys que el presoner 46664, el símbol i el líder de la lluita antiapartheid, va ser alliberat desprès de 27 anys d’empresonament. Va sortir de la presó de Ciutat del Cap en la que va passar els darrers mesos de la seva condemna.

L’himne nacional de la República Sud-africana està cantat en
xhosa, zulú, sesotho, anglés i afrikáans

Espavilats

Ahir vaig posar els nens a dormir, i desprès d’explicar contes em van dir que els seus pares els deixaven jugar al llit sols durant cinc minuts. Quan vaig tornar havien posat sobre el llit d’en Leo una immensa banyera de plàstic i no se quants ninos, i els despullaven per ficar-los dins. Una de les nines anava dient: mamà, mamà i desprès reia o plorava.
Més tard em vaig estirar un moment amb en Leo. Jo havia tancat bastant la porta i ell es volia aixecar per obrir-la més per que entrès més claror a la cambra. Jo li va dir: l'obriré des d'aquí amb màgia (pensant que poc a poc els ulls s’acostumen i s'hi veu més). Però ell es va aixecar i la va obrir del tot. Llavors jo em volia aixecar per tancar-la una mica i ell va dir: no, ja la tancaré jo des d'aquí amb màgia. Increïble com ho capta tot al moment i es capaç de fer bromes als tres anyets
També l’Ada. Quan jugàvem amb un ninos ella era la mare i jo l’avia. Però desprès li vaig dir: en realitat jo tindria de ser la besàvia. I ho va entendre i va somriure.

Lévy-Strauss i la filosofia

Tornant de Rabat, a l’aeroport de Casablanca compro le nouvel Observateur dedicat a Lévy-Strauss, que va morir el 30 d'0ctubre de 2009. A un article que havia estat publicat el 1980 parlant de la filosofia diu:
“En aquelles èpoques glorioses, la filosofia estava avançada respecte a la ciència, és la que la feia progressar; només cal pensar en Descartes i en Leibnitz. Avui dia passa el contrari. La ciència contemporània fa créixer cada dia tan prodigiosament els nostres coneixements i trastorna fins a tal punt les nostres maneres de pensar que la reflexió filosòfica ja només i es pot alimentar de ella.
Les meves úniques lectures filosòfiques – i ho dic bé, filosòfiques-, són Scientífic American, La Recherche, Nature, Science, revistes a les que he volgut que el Laboratori d’Antropologia social es subscrivís, més que a llibres de la mateixa orientació. Res més lluny de Sartre que tenia envers la ciència una actitud de desconfiança i fins i tot d’hostilitat, que va lluitar tota la seva vida per fer de la filosofia un domini hermèticament separat de la ciència. Per mi, perdoneu l’expressió, això es terriblement tancat”
M’encanta, encara que a mi Sartre, el personatge i l’escriptor també m’agrada.

Rabat

Començaments de gener: vaig a Rabat per acompanyar a la Marina. M’encanta la ciutat, al menys la part en la que estem: carrer de Mohamed V, quasi davant de l’estació. Aquest carrer va directe a la Medina per un costat i per l’altre al Palau Reial. Ens hostatgem a Mon Foyer, hotel molt baratet i molt ben situat. Al carrer hi ha tres llibreries fabuloses i està a prop de Correus (aprofito per enviar unes postals als nens). Moltes palmeres, magnífiques places.
Sensació agredolça però. L’adopció d’un nen i els nens que no són adoptats.

Fi de viatge

Torno a Buenos Aires. Les xicrandes estan totalment florides i la temperatura és primaveral i agradabilíssima, encara que és més o menys la mateixa de Barcelona en aquesta tardor de meitat de novembre. Dormo un altre cop al Gran Hotel Argentino, al carrer Carlos Pellegrini, tan cèntric. De fet hi ha tres carrers que discorren junts: Carlos Pellegrini, Avenida 9 de Julio i Cerrito Lima, cosa que dóna l'avinguda més ample del món, diuen.

El darrer dia vaig al carrer Libertad a comprar alguns útils de joieria, passo per la Catedral, i pels carrers més turístics, no en va estem al microcentro: Suipacha, Rivadavia, Corrientes, Avenida de Mayo on hi ha l'antic i conegut Café Tortoni, Maipú, Florida, Diagonal Norte...

A la tarda agafo el metro, el subte i torno al barri de Palermo, al Jardí Botànic Carlos Thais i m’estiro una bona estona sobre la gespa. Aquest és el fragment de cel que veig

Fa uns dies, no se com, vaig rebre la revista digital argentina Caminando, que no coneixia, i vaig llegir el següent: una parella d’italians que visitaven l’Argentina van parar el cotxe a la vora del camí i davant de tant silenci, soledat i veient la natura immensa es van posar a plorar. Aquesta mateixa sensació, una gran emoció, vaig tenir alguna vegada i la tinc encara ara recordant.
De la mateixa revista trec aquest vídeo de paisatges: n’hi ha del nord i de la Patagònia, que vaig visitar les vacances de Nadal del 2004-05.

I vull tornar. Vull visitar La Rioja i Mendoza, Misiones, Corrientes i Entre Ríos.

San Miguel de Tucumán

Crec que vaig llegir per primera vegada el nom Tucumán, i vaig saber que era una ciutat d’Argentina, de petita quan vaig llegir el llibre Corazón de Edmundo de Amicis (1846-1908). En aquesta novel·la infantil hi ha el conte que desprès s’ha fet famosíssim, gracies als dibuixos animats de la televisió, “De los Apeninos a los Andes”. Entre parèntesi, vaig veure que l’han tornat a editar, el vaig veure a La Central. El vaig buscar a Torredembarra aquets estiu i el vaig trobar, la vella i estimada edició que jo havia llegit.
En realitat es diu San Miguel de Tucumán: avui fa una calor humida i cel està núvol. L’entrada és dura doncs veiem xaboles, una part del cinturó de pobresa que rodeja les grans ciutats.

Anem a la magnífica Plaza de la Independencia amb arbres com ara tarongers, palmeres, llorers i un ficus gegants i magnífics edificis entre els que destaquen l’Edifici del Govern i la Catedral.

A la mateixa plaça i per casualitat trobem al Centro Cultural Alberto Rougés una exposició que celebra l’any Darwin. En aquest marc, la Fundación Miguel Lillo va inaugurar "Efecto Darwin", per a commemorar els 200 anys del naixement del naturalista i els 150 anys de l’edició de "L’origen de les espècies". Us podeu passejar per la web.
És una de les exposicions més interessants que he vist doncs hi ha molts aspectes del viatge de Darwin per l’Argentina, i mostra d’espècies que va descobrir allà així com fragments del diari en que parla dels grups de nadius i fotos d’ells, la majoria ètnies ja desaparegudes.

A Tucumán visitem esglésies i museus. Dormim a l'hotel Colonial