montseval

viernes, 22 de mayo de 2020

Les vacunes

                                                           
Imma i Marian, segurament al Turó Park 

De petits només ens posaven la vacuna de la verola i de la diftèria, no n'hi havia més. La de la verola feia una petita ferida i quedava una marca ja per sempre. La posaven al l’avantbraç. Més tard, a la Vera ii a la Circe ja els hi van posar al culet, per que no es veiés. I a l'Ada i en Leo no se'ls i ha posat: és la primera malaltia _matava a molta gent_ que ha desaparegut degut a una vacunació massiva a tot el mon. Es va suprimir l’any 1980.
Es tota una història la de com es va portar la vacuna a Amèrica, l’any 1803. Com que les temperatures eren massa altes per a la supervivència del virus de la vacuna, es van portar nens d’un orfenat als que s’anava successivament vacunant. Es van dir Els nens vacunífers. L’expedició la dirigia Balmis, un metge espanyol. Podeu llegir la història clicant aquí
Bé, nosaltres,al no estar vacunats anàvem passant una sèrie de malalties, algunes molt empipadores. El xarampió, la tos ferina, les paperes... Com que eren malalties que s’encomanaven molt, la Milissa i jo les teníem juntes, al mateix temps. Així recordo que per la tos ferina, molts dies ens portaven al Tibidabo... No a les atraccions, però si a respirar un aire més net. 
Cap a l'any 1958 o 59 ens van portar a tots a una farmàcia d'un amic del papà i ens van posar la vacuna de la poliomielitis, terrible malaltia que deixava molt nens paralítics. Era la primera vacuna, la Salk, que es posava per via parenteral. Desprès al 1963 va aparèixer la Sabin, la que es fa servir avui dia, que es pren per via oral.
A la Vera i a la Circe ja els hi van posar moltes vacunes. La Vera, però va tenir el xarampió. Quan li anaven a posar precisament aquesta la vacuna, tenia un gran constipat i el metge va dir que esperaríem que li passés. Però no era un constipat sinó el xarampió que comença d'una manera semblant. No se per que sempre m'ha sabut molt greu.





1 comentario:

Lectora corrent dijo...

Jo no recordo la vacuna de la diftèria. La de la verola, sí, perquè feia una pústula i deixava una cicatriu. No sé si em van posar la de la diftèria, però suposo que sí, perquè la pediatra que ens visitava tenia molta cura en la prevenció (llàstima que deixés la pràctica mèdica quan va tenir fills). També recordo la de la pòlio perquè encara que jo ja no anava al pediatre, ell va dir a la meva mare que m'hi portés el dia que havia de vacunar els meus germans (tots més petits que jo) i que em vacunaria també a mi, que era convenient. Era la vacuna que es posava en injecció i un dels meus germans es va marejar quan l'hi van posar.
Sobre la diftèria, recordo una nena que vivia al meu carrer i duia sempre un mocadoret a l'escot, sota el coll, com si fos un pitet ('babero'). Em van explicar que havia passat la diftèria i perquè pogués respirar li havien hagut de fer un forat perquè l'aire li anés directament als pulmons; si no, s'hauria mort. I li havia quedat el forat, que el tindria per sempre. Anys més tarda vaig saber que, d'allò que li havien fet, se'n deia 'traqueotomia'.