Parèntesi

Aquesta època és com un parèntesi però a vegades pels carrers he anat veient com s’acabava el febrer i de cop i volta els arbres s’omplien de brots, com sortien les flors als arbres de l'amor o de Judea (Cercis siliquatrum) i desprès ja les fulles i fruits, i va passar març, i ja tenim la primavera. Plujosa. Maig i els arbres plens de fulles, esponerosos, Barcelona està preciosa. Arriba juny i plou i cosa inaudita veig bolets a un parterre de la Via Augusta. No em dóna temps de fer la foto, ja ve l’autobús i pujo al 14.

Torno a casa meva i efectivament el calendari està parat al febrer. És el que em va regalar la Circe per Nadal, amb fotos del 2010. Febrer, la Vera i en Leo. Març, en Fer i en Leo. Abril, l’Ada maquíssima. Maig, l’Ada riallera. Juny, en Leo disfressat de peter Pan.

Passo uns quants dies a casa meva entre desconcertada i en espera.

Records, dofins

En Fer i l’Àlex van anar a Mallorca amb el vaixell. En algun moment en Fer va veure una manada de dofins saltant per sobre de les onades. La imatge devia ser preciosa doncs de tornada li va explicar a la Circe.

Fer, moments de felicitat. Em quedo amb aquesta imatge.

També tinc un record d’en Marcel amb dofins, en aquest cas jo hi era. A l’Índic, a la costa del sud de Kenya, quasi tocant amb Tanzània. Si fas una bona plongée, desprès vindran els dofins a saludar li van dir els nois que ens portaven amb barca. I així va ser. Cinc dofins van saltar i es van capbussar davant nostre.

A la cabeza, a corderetas

L'Ada i en Leo des de molt petits diuen a la cabeza! I vol dir pujats sobre el seu pare com a la foto. Aquets dies m'he assabentat d'una altra expressió: a corderetas! I vol dir amb les cames rodejant la cintura i els braços a les espatlles. Vaig sentir que l'Esperanza li deia a en Leo. També ho deia en Fer, em diu la Circe. Estimat Fer, no puc creure el que ha passat.

Estatuetes,verdet i altres coses

A Burkina vaig comprar al SIAO de Ouaga dues estatuetes de bronze que crec que fan encara a ma els artesans, una a una, per l'antic mètode de la cera perduda. Em van encantar pel seu moviment però també, concretament aquestes, per la pàtina verda-blavosa que penso deu ser verdet i que han fet aprofitant la propietat que te el coure però també algun dels seus aliatges com el bronze i llautó. M'agradaria veure com ho fan: potser la propera vegada.

Verdet:1 m. [LC] [QU] [IQ] Carbonat bàsic de coure, de color verd, que es forma a la superfície dels objectes de coure, de bronze o de llautó que estan en contacte amb l’aire. 2 m. [IQ] [LC] Pigment que s’obté per l’acció de l’àcid acètic sobre el coure i és essencialment un acetat bàsic de coure.

El verdet em recorda a la Cosafina, l'avia paterna de les meves filles. Quan la Vera tenia un any, l'estiu, varem deixar-la amb els meus pares una setmana a Torredembarra. Com que a la casa hi havia molts germans, molta gent i molta feina, la Cosafina va anar ajudar, però sembla que va ser pitjor el remei que la malaltia. Una nit que la Vera tenia una mica de febre, rondava com un fantasma per la casa, tota preocupada i a les tres de la matinada va anar a despertar a la meva mare.

Algun altre estiu que també ve venir es va obsesionar molt pel verdete que deia ella. L'aixeta del lavabo del primer pis tenia verdet i pensava que era summament verinós i tenia por que les nenes la toquessin. O que ella la toqués sense voler i desprès contaminés a les nenes.

En veritat les seves preocupacions de tota mena eren exagerades d’una manera malaltissa. Era mestra però va haver de deixar-ho per que patia massa per qualsevol nen que caigués al pati o que es fes un petit nyanyo. Els darrers anys va millorar molt.

Torno de Burkina Faso

Torno però no m'acabo de situar. D'alguna manera segueixo allà. Dos mons massa diferents i una bretxa que sembla eixamplar-se cada dia.

Em va fer gràcia aquesta nena amb el petit pot al cap que porta d’una manera tan fàcil i natural, esperant transportar més pes quan creixi.

Arribada. En Leo, malaltó, precisament escolta un conte llarguíssim, un CD, de Kirikú i la bruixa, que li van portar els reis. D'alguna manera perllongo amb ell encara més la meva estada allà, revisc el probleme de l'aigua i recordo la calor aclaparadora que encara ha d’anar augmentant fins que arribi el temps de la pluja, l’hivernage, el mes de juny.

Néixer del costat d'aquí, o néixer del costat d'allà. Tenir aigua al obrir una aixeta o dedicar tot el dia en anar a buscar-la

Vaig aterrant però no és fàcil

Dijous passat

Dijous passat l'Ada i la Circe em van acompanyar a joieria i van pujar a la classe. Al entrar al recinte de l'Escola Industrial, per Urgell quasi tocant a París, els hi vaig dir: mireu, aquí, la Milissa i jo, quan érem petites veníem a patinar. Tu patinaves? em pregunta la Circe amb una veu molt incrèdula. Clar...li dic, jo patinava amb els patins que hi havia abans, patins de quatre rodes. S'han estat tota la vida a un armari, ara fa poc que els vaig llençar. Els fill no s'imaginen als pares quan eren joves, quan eren petits. De petits jugàvem, saltàvem, corríem, patinàvem...

Varem deixar a en Leo a classe de taekwondo. Li han ensenyat a fer una petita reverència de salutació amb el cap i quan la fa està tan preciós que te'l menjaries a petons. L'Ada per la seva banda fa ballet. També en feiem la Milissa i jo, de petites, amb madame Elsa, i desprès la Vera i la Circe amb la Bernadette. L'Ada te la sort que la classe és just al costat de casa seva. Vol pujar a casa i posar-se el tutú allà. Desprès tornem a baixar i està deliciosament preciosa amb el tutú i unes bambes als peus, que a classe canvia per les sabatilletes de ballet

Jo, des de fa uns anys ja sóc capaç d'imaginar-me als meus pares de petits, de joves. Fins i tot als meus avis.

Exposició Imma

Exposició de la meva germana Imma

Sala Art&Desing, carrer d'Almogàvers 142

Inauguració dimarts 11 a les 19.30