El millor regal

Quan ets jove penses que potser et casaràs, penses en quina carrera escolliràs...Tot son preguntes sense respostes. La vida és llarga i no sabem que farem. Per això no m'estranya que Paul Nizan digués al seu llibre Aden Arabie: " J'avais vingt ans. Je ne laisserai personne dire que c'est le plus bel âge de la vie" (Tenia vint anys. No deixaré dir a ningú que es la millor edat de la vida). Això era una bona frase. A mi la primera persona que me la va dir va ser en Joan Senent. 

Pot ser ara es diferent.

Joventut, estudis,treball, parella, fills, vida..... i de cop, molts anys desprès, una cosa en que no pensaves.a Arriben els nets. En el meu cas l'Ada i després en Leo. En Marcel acabava de morir. Aviat em jubilava.

I llavors, un regal inesperat, una cosa que podia ser o no. I va ser el millor regal de la meva vida. L'amor una altra vegada. Ada i Leo. Gràcies vida, gràcies Circe.

 

 

                                                Manifestació a Beirut, novembre 2019

Abans de la pandèmia vaig anar al Líban amb l'Hortènsia. Va ser molt bonic, vam veure moltes coses. Era un viatge organitzat, dels pocs que he fet. 

N'he fet dos més, fa molt anys a Rússia, quan encara era l'URSS, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques. L'altre a la Xina, no fa tant.

El Líban, el  país dels fenicis. Baalbec, runes romanes. Boscos de cedres. Mes de 10 religions, una cosa terrible. 

Després de la pandèmia molts viatges a París, a la casa d'en Walter, ara de la Milissa. Vaig comprar i llegir molts llibres a l'FNAC de la rue de Rennes, a prop de rue Vaugirard. El d'Hemingway, Paris era una festa. Vaig veure moltes exposicions. El parc del Luxemburg.

I ara, abril del 2024 vaig preparar un viatge per Algèria. El país d'en Marcel, encara que només hi va viure 16 anys. Fem el visat. Sortim el dos de maig.

Recordant el viatge

 

Botiga d'espècies de Tetuan. 

Ja fa més d’un mes que vam anar a Marroc.

Queden molts records, alguns estan escrits i altres no.

El primer dia vam parlar molt de les arracades de l’Ada.

Els coneguts que de moment no oblidem com ara el xofer, el de la botigueta de Xauen, el de la botiga de Tetuan on l’Ada va comprar alguna cosa.

El gat a la barana del Cafè Jaffa de Tànger. Moltíssims gats per tot arreu.

Carrers estrets, personatges pintorescs, dones amb vel, bars plens d’homes.

L’Ada fent làmines. la Circe atenta.

Les espècies.

El mocador que es va comprar l’Ada, la gel·laba d'estiu que es va comprar en Leo.

Els anells que valien un euro i que em vam comprar quatre.

La Milissa regatejant.

Té a la menta.

Cuscús, tagines, pastella, peix espasa, corns de gasela.

Moltes més coses

Viatge a Marroc-5. Tanger

 Dimarts 1 de novembre

Esmorzem al Continental, molt agradable i està inclòs al preu. Sortim, cap a la vora del mar però des seguida l’Ada diu que te mal de panxa i ella i la Circe tornen. Els demés seguim per una zona de petits bars de peix, i després per la Corniche. Hem quedat cap a les dues al Rembrandt doncs volem conèixer la part de Tànger de la primera nit, boulevard Pasteur i voltants. A un moment donat comencem a pujar i fem una parada (te i te a la menta). Després desemboquem a l’Avinguda Mohammed V, que més tard es transforma en Boulevard Pasteur. Al arribar al Rembrandt trobem al Mohamed dins del seu taxi i ens saludem efusivament.

Anem fins una plaça des de la que hi ha molt bona vista, li diuen Mirador de los perezosos, també al carrer Mèxic molt agradable: ofereixen peix fresquíssim a petits bars. Tornem al Rembrandt i descansem al jardí al costat de la piscina. Volíem demanar una copa de vi però només hi ha ampolles. No prenem res, s’està genial, descansem i connectem mòbils

A les dues arriben la Circe i l’Ada. Han anat a un hammam autèntic de la medina, baratíssim.  Venen totes felices i amb la pell molt suau. Com que l’Ada ha de menjar arròs bullit i en lloc en tenen, anem a dinar a un restaurant oriental, La Pagoda. Boníssim. Ja estàvem una mica cansats de tagines i de cus-cus, encara que marxaré sense tastar un bon peix fresc.

Anem a la plaça de la Cinémathèque (Nou d’abril) i a la terrassa del bar. Bonica vista, cel blau, núvols blancs, la Mosquée, gent d’aquí cap allà. Comprem els darrers records. Més tard volem visitar la Fundació Lorín que queda a prop, carrer Siaghin i la trobem molt facilment. Però està tancada. Està a la sinagoga Lorín, una de les més antigues de la ciutat. Segons el Routard hauria d’estar oberta, però surt un home que ens diu: mañana!!!

Així que ens dirigim al Cafe Hafa, jo una mica mosquejada per que penso que serà una mica turistada. No queda molt lluny però tot és pujada i caminem bastant, passant per la kasbah i ja fora de la medina, veient el mar promer i després no. Quan arribem la vista és magnífica: el mar i tot de barques de pesca seguides per bandades de gavines, unes marxen i altres arriben al port  dels pescadors. I el mar, molt blau. Atlàntic? Mediterrani? Al fons Gibraltar.

Magnífic, veure el mar bevent un te a la menta. I tot bastant ple de gent marroquí, parelles, grups d’amigues. Poc a poc es fa de nit. Un gatet pidola menjar des de la barana i n’hi donen. Quan ja marxem, arriben uns deu turistes orientals, però no fan gems de nosa. La tornada es fa més curta.

A les set ja anem a sopar al nostre hotel, el Continental. Demà sortim molt aviat i hem d’anar a dormir d’hora. El menjador preciós, el sopar bastant deficient. A fora se senten tambors i cants. Demà ja marxem

 

Viatge a Marroc 4, Tanger

 

Anem a Tanger. A les 8.30 espero l’esmorzar però tot està en rigorós silenci i no es veu ningú. Un quart d'hora més tard arriba la vídua i ara propietària del Riad que ha anat a comprar el pa, i finalment a les 9 esmorzem. 

Ens trobem amb en Mohamed davant del cine espanyol, com haviem quedat i ens saluda molt content. Ens porta a Tànger, ara a un altre hotel que està a la Medina, el Continental. Com que està a la Medina ens deixen a baix, molt aporp del mar. Hi ha un ascensor, diu algú, però ca....S’han de pujar moltes escales amb les maletes. Em Leo puja ràpid i torna per ajudar-nos a la Milissa i a mi.

L’hotel és del segle XIX i té sales d’estil marroquí. A una d’elles ens quedem  l’Ada (que no es troba bé, els nervis suposem del treball) i jo, per que les cambres encara no estan preparades. La Mililssa, la Circe i en Leo van a fer la descoberta de la medina. Veuen el petit zoco i el gran zoco. Cap a les dues ja podem pujar a les habitacions. Estem al tercer pis i tampoc hi ha ascensor. Però és preciós.

Anem a dinar a un lloc que recomana el Routard, a prop de la Plaça del Nou d'abril,  o Gran zoco o plaça de la Cinematheque o del cine Fox. Més tard miro el mòbil i veig que també me l’havia recomanat la Mariola! Lloc tranquil, a un pati, a l'ombra d'una figuera, molt bé de preu. Els demés clients semblen tangerins o francesos que viuen allà. El cambrer simpatiquíssim ens ofereix pastissos locals encara que no entren al menú. El diners que es recapten son per una cooperativa de dones, que rescaten noies del carrer. Tenen una petita botiga també i compro un coixí per la Vera i en Saul. El lloc es diu Darna i està a l’edifici de la Cooperació Española o al costat, molt a prop del gran zoco.

A la sortida, entrem als jardins de Mendubia atrets per un ficus monumental i increïble que diuen, te 800 anys. També trenta canons de bronze del segle XVII. Entrem a instàncies d’una noia al Palau de la Memòria Històrica de Tanger i ens fa una foto davant d’un rei. Seguidament anem al Museu de la Kasbah. S’ha de pujar molt. Jo arribo acalorada però el palau és preciós. Passem de la pintura moderna i anem a la part arqueològica. No hi ha gran cosa però m’encanten les agulles d’ivori prehistòriques, un collaret de cauris i un mosaic romà. I per descomptat, l'edifici.

                                       

Després de descansar una estona anem per la Medina, pel carrer de joieries -moltes joies tuaregs-, i ens asseiem a l'ampli Café Central, al petit zoco, mentre la Circe i l'Ada surten a buscar un hamam. Te a la menta per 16 dirhams (1,6 euros) i porten també una ampolleta amb aigua. Le Milissa regateja, però no. Estudiants amb ordenadors, ambient bonic.

Anem a sopar a prop de l’Hotel, no gaire bo, discussions variades i a dormir aviadet.

 

 

Viatge a Marroc 3, Chefchauen

 

Chefchauen

30 d’octubre, diumenge

Esmorzem a la taula de fora, que dona al pati, al primer pis. Silenci absolut, i és que ahir hi va haver xivarri de dones i nens fins tard. Te o cafè i pans marroquins, mantega, melmelada i mel.

A les 10 sortim. El barri també silenciós, moltes portes tancades. Anem cap al cine Espanyol, allà hi ha taxis i n’agafem un de gran per anar a Chauen (o Chefchauen). Ens hi porten a tots cinc per 28 euros.

Anem molt bé sentint la ràdio i el paisatge és bonic. passem a costat de dos pantans. La carretera va pujant. Falten encara uns quants  kilòmetres i ja comencem a trobar cases amb detalls blaus. I al arribar a la medina, tot es blau: portes, cases, fins i tot el tronc d’un arbre!!

Desemboquem a una plaça allargada molt agradable plena de bars. Ens sorprenem agradablement: hi ha turisme interior. Molta gent, segurament al ser diumenge.

Comencem a caminar i entrem a una botigueta que regenta un noi simpàtic. Allà trobem el que vola l’Ada, uns petits recipients que deixan anar una pols vermella per pintar els llavis. Jo també me'n compro i un khol i la Circe més coses. La Millissa regateja. 

És una delícia caminar per aquesta medina tan blava, portes, parets. Alguns carrers amb moltes botigues, altres no. Algun gat, testos amb plantes... Arribem a la muralla o Casbà. Al tornar l'Ada és fa una foto amb un gran lloro o papagai, i anem a dinar, a un dels restaurants de la plaça. Cuscús no gaire elaborats, tagines. Passa un home tocant el tambor i una mena de brogit horrorós marca l'hora de l'oració. 

Ens quedaríem més estona, però en part estem cansats, i a més l'Ada ha de dibuixar, així que caminem per fora de la medina fis que trobem un taxi que ens porta de retorn a Tetuan. La tornada es fa ràpida. Veiem passar oliveres, pins, figueres. El taxista no para de parlar per telèfon. 

Al nostre Riad l’Ada treballa molta estona fins que s’angoixa molt per que s’adona que ha comés un error.  A més hi ha molt xivarri de dones i nens i una nena fa una rabieta terrible fins que la seva mare la puja al coll i l’engronxa i es va quedant dormida. La Milissa, en Leo i jo sortim per no molestar. Anem a reservar el sopar al Reducto, després prenem un te a la menta. A la tornada tot va molt millor i anem tots a sopar. Riem molt, la pastela boníssima i a més podem veure vi.

Avisem a en Mohamed per que ens vingui a buscar demà per tornar a Tanger. Demanem l'esmorçar per les 8.30. Uns anem a dormir. Altres, L'Ada i la Circe, es queden treballant. 

Viatge a Marroc 2: Tetuan

Just abans d'anar a Tetuan

Dissabte 29 d'octubre. Hem quedat per esmorzar a les nou. Esmorzar, per cert, que ahir vam encomanar molt contents i que costa vuit euros per persona. Ara el trobem car, tenint en compte que el sopar de tots cinc ens va costar 130 dirhams, uns 13 euros.

Volem anar a Tetuan i no sabem com. Preguntem a l’hotel i ens proposen un taxi gran, que només ens costa 50  euros. Ja  baixem les maletes i cap allà amb en Mohamed. El viatge, menys de dues hores i ja veiem lluny una ciutat blanca. La Coloma Blanca. Tetuan.

Estem al Riad La Perla, a la Medina i a prop de la Plaça Mechuar i del Palau Reial. Immensa Medina, molt autèntica és Patrimoni de la Humanitat. Aviat coneixem el nostre petit barri. Hi arribem pel carrer dels joiers i està al costat d’una farmàcia sempre tancada. Carrers estrets, portes verdes. Homes amb gel.labes, dones amb mocadors. Tetuan va formar part del protectorat español i molts homes grans el parlen.

Al Riad coneixem a tres noies molt occidentalitzades:  han vingut de diversos llocs d’Europa, una de Màlaga (tinc fills catalans, ens diu, nascuts a Girona),  per la recentíssima mort del pare, l’amo de La Perla. I també moltes dones amb mocadors i nens que han vingut del camp, que es passen el dia al pati.

Dinem a un cafè del carrer Mohamed V, ple d’homes que prenen cafè o té. A la sortida un home diu que es vol casar amb  l’Ada. Li diem que noo i es posa a cantar molt fort una cançó bonica mentre caminem i ens segueix!!!

La Circe i en Leo no descansen gens. La Milissa i jo si i l’Ada es queda dibuixant a ua taula de fora de la habitació, quan arribi a Barcelona ha de lliurar un treball, maqueta inclosa. 

Quan tornem a sortir és l’hora punta: tot pleníssim de gent, molt animat, fabulós. Visitem el barri que va ser sefardita, i ens allunyem de la gentada. Pel cel veiem passar una grulla, a prop hi ha un riu. Un nen juga tot sol al futbolí. Hi ha gent que menja uns petit bols de cigrons amb caragolins.

La plaça Mechuar ara pleníssima de gent, segurament per que és dissabte. 

Anem a un bar a prendre te a la menta i tothom juga al parxís. Nosaltres no serem menys.

 El sol es pon lentament. Fem el darrer vol per uns carrers de la medina que són mercat: carn, peix -immens peix espasa-, gallines vives, fruita i verdura, espècies. Sopem al Riad Blanc.

                                   

Riad. Casa amb un pati central, a vegades amb una font.