Viatge a Marroc 2: Tetuan

Just abans d'anar a Tetuan

Dissabte 29 d'octubre. Hem quedat per esmorzar a les nou. Esmorzar, per cert, que ahir vam encomanar molt contents i que costa vuit euros per persona. Ara el trobem car, tenint en compte que el sopar de tots cinc ens va costar 130 dirhams, uns 13 euros.

Volem anar a Tetuan i no sabem com. Preguntem a l’hotel i ens proposen un taxi gran, que només ens costa 50  euros. Ja  baixem les maletes i cap allà amb en Mohamed. El viatge, menys de dues hores i ja veiem lluny una ciutat blanca. La Coloma Blanca. Tetuan.

Estem al Riad La Perla, a la Medina i a prop de la Plaça Mechuar i del Palau Reial. Immensa Medina, molt autèntica és Patrimoni de la Humanitat. Aviat coneixem el nostre petit barri. Hi arribem pel carrer dels joiers i està al costat d’una farmàcia sempre tancada. Carrers estrets, portes verdes. Homes amb gel.labes, dones amb mocadors. Tetuan va formar part del protectorat español i molts homes grans el parlen.

Al Riad coneixem a tres noies molt occidentalitzades:  han vingut de diversos llocs d’Europa, una de Màlaga (tinc fills catalans, ens diu, nascuts a Girona),  per la recentíssima mort del pare, l’amo de La Perla. I també moltes dones amb mocadors i nens que han vingut del camp, que es passen el dia al pati.

Dinem a un cafè del carrer Mohamed V, ple d’homes que prenen cafè o té. A la sortida un home diu que es vol casar amb  l’Ada. Li diem que noo i es posa a cantar molt fort una cançó bonica mentre caminem i ens segueix!!!

La Circe i en Leo no descansen gens. La Milissa i jo si i l’Ada es queda dibuixant a ua taula de fora de la habitació, quan arribi a Barcelona ha de lliurar un treball, maqueta inclosa. 

Quan tornem a sortir és l’hora punta: tot pleníssim de gent, molt animat, fabulós. Visitem el barri que va ser sefardita, i ens allunyem de la gentada. Pel cel veiem passar una grulla, a prop hi ha un riu. Un nen juga tot sol al futbolí. Hi ha gent que menja uns petit bols de cigrons amb caragolins.

La plaça Mechuar ara pleníssima de gent, segurament per que és dissabte. 

Anem a un bar a prendre te a la menta i tothom juga al parxís. Nosaltres no serem menys.

 El sol es pon lentament. Fem el darrer vol per uns carrers de la medina que són mercat: carn, peix -immens peix espasa-, gallines vives, fruita i verdura, espècies. Sopem al Riad Blanc.

                                   

Riad. Casa amb un pati central, a vegades amb una font.