Viatge a Marroc 4, Tanger

 

Anem a Tanger. A les 8.30 espero l’esmorzar però tot està en rigorós silenci i no es veu ningú. Un quart d'hora més tard arriba la vídua i ara propietària del Riad que ha anat a comprar el pa, i finalment a les 9 esmorzem. 

Ens trobem amb en Mohamed davant del cine espanyol, com haviem quedat i ens saluda molt content. Ens porta a Tànger, ara a un altre hotel que està a la Medina, el Continental. Com que està a la Medina ens deixen a baix, molt aporp del mar. Hi ha un ascensor, diu algú, però ca....S’han de pujar moltes escales amb les maletes. Em Leo puja ràpid i torna per ajudar-nos a la Milissa i a mi.

L’hotel és del segle XIX i té sales d’estil marroquí. A una d’elles ens quedem  l’Ada (que no es troba bé, els nervis suposem del treball) i jo, per que les cambres encara no estan preparades. La Mililssa, la Circe i en Leo van a fer la descoberta de la medina. Veuen el petit zoco i el gran zoco. Cap a les dues ja podem pujar a les habitacions. Estem al tercer pis i tampoc hi ha ascensor. Però és preciós.

Anem a dinar a un lloc que recomana el Routard, a prop de la Plaça del Nou d'abril,  o Gran zoco o plaça de la Cinematheque o del cine Fox. Més tard miro el mòbil i veig que també me l’havia recomanat la Mariola! Lloc tranquil, a un pati, a l'ombra d'una figuera, molt bé de preu. Els demés clients semblen tangerins o francesos que viuen allà. El cambrer simpatiquíssim ens ofereix pastissos locals encara que no entren al menú. El diners que es recapten son per una cooperativa de dones, que rescaten noies del carrer. Tenen una petita botiga també i compro un coixí per la Vera i en Saul. El lloc es diu Darna i està a l’edifici de la Cooperació Española o al costat, molt a prop del gran zoco.

A la sortida, entrem als jardins de Mendubia atrets per un ficus monumental i increïble que diuen, te 800 anys. També trenta canons de bronze del segle XVII. Entrem a instàncies d’una noia al Palau de la Memòria Històrica de Tanger i ens fa una foto davant d’un rei. Seguidament anem al Museu de la Kasbah. S’ha de pujar molt. Jo arribo acalorada però el palau és preciós. Passem de la pintura moderna i anem a la part arqueològica. No hi ha gran cosa però m’encanten les agulles d’ivori prehistòriques, un collaret de cauris i un mosaic romà. I per descomptat, l'edifici.

                                       

Després de descansar una estona anem per la Medina, pel carrer de joieries -moltes joies tuaregs-, i ens asseiem a l'ampli Café Central, al petit zoco, mentre la Circe i l'Ada surten a buscar un hamam. Te a la menta per 16 dirhams (1,6 euros) i porten també una ampolleta amb aigua. Le Milissa regateja, però no. Estudiants amb ordenadors, ambient bonic.

Anem a sopar a prop de l’Hotel, no gaire bo, discussions variades i a dormir aviadet.