Joal Fadiout

Llac rosa al matí amb flamencs

Com que en Michel es troba pitjor que mai, amb tres o quatre malalties superposades, es decideix que ell, la Karen i el nen aniran amb en Mamadou a la zona més turística de tot Senegal, Mbor, on trobaran metges -en Mamadou te poders curatius de medicina tradicional però crec que ells no estan per "monsergues"-. La Françoise, l'Hortènsia i jo, amb en Babacar, anirem més lluny, a la zona prevista, a Joal Fadiouth, a 120 km al sud de Dakar, pocs kilòmetres però bastant temps de cotxe. És la part més nord del delta del Saloum. Agafem pistes seques i salines. Estarem a l'hotel Finio, molt a prop del pont que uneix la terra ferma amb l'Illa de Fadiouth. L'illa és interessantíssima, feta d'acumulacions de cardiums llençats allà des de temps immemorials.

A l'arribar ens instal·lem a l'hotel i demanem vi blanc per dinar. Tot és boníssim i ens empiulem una mica. Hem de fer la mig diada. L’única decepció es que no hi ha dutxa d'aigua calenta, contràriament al que en havia assegurat la Françoise.

Cap a les cinc de la tarda arriba en Mamadou que ha deixat als francesos instal·lats a un hotelàs de Mbor i anem a visitar l’illa de Fadiout per un petit pont. De seguida ens trobem amb en Babucar (no el xofer, que es diu Babacar), el qual ens fa de guia. Hi ha una mica d’embolic amb aquets noms ja que n’existeix un tercer, Bubacar.

Petit mercat

Hi ha marea baixa i les dones recullen ostres. El poble sobre l’illa te diversos barris, i el carrer principal porta per nom “Champs-Élysées”. A l’entrada venen petit records però sense atabalar. Jo em compro un recipient de palla. Hi viuen musulmans, cristians i animistes. Bé, d’animistes tots ho son una mica. Fins i tot hi ha un cementiri comú per les tres religions, que visitem.

A la tornada ja es fa de nit, el cel es reflexa a l'aigua, i veiem molts ocells que estan menjant i picotejant a l'arena com la becassine des marais i molts altres.