Le Saloum

Heron

Avui agafem la canoa d'en Babucar, no el xofer, l'altre, per anar a veure els manglars. Rema dret, amb un sol rem. Fa fresca i el dia és ventós. Jo porto els meus dos jerseis, un sobre l'altre. A la canoa ens enquibim l'Hortènsia, la Françoise, em Mamadou i jo, a més d'en Babucar. És la marea alta  i hi ha petites onades, tot el contrari d'ahir que l'aigua era com un mirall. Passegem pels manglars, veiem ocells i l’illa de Fadiouth des del mar. La mosquée, el cementiri. Allà lluny es veu el mar obert, una barra, i grans onades que hi trenquen.

De cop comencem a embarrancar i ens hem d'allunyar dels manglars. La corrent ens empeny cap al mar. La canoa comença a moure's massa i l'aigua ens esquitxa i ens mulla cada vegada més i més. Allò es quasi un naufragi. Que algú agafi el comandament! crido jo. No se si algú l'agafa o l'agafo jo, però ens dirigim cap a la costa i saltem a terra, mentre en Babucar es dirigeix tot sol, com pot, cap al punt de sortida. Anem cap a Joal caminant, i contemplant les casuarines i la vegetació halòfila. Felices i una mica mullades. No és gaire lluny.

A la tarda, desprès de dinar gambes i peix fresquíssim anem a veure l’arribada del pescadors. És l’espectacle potser més fort de tot el viatge. La gran platja, les piragües, carros de cavalls que penetren a l’aigua, la gentada, els homes i les dones que entren vestits al mar a recollir ja el peix abans que els vaixells arribin a la platja. I de tant en tant muntanyes de peix i de grossos cargols posats a secar...pudor terrible, calor del sol....L’aparent desordre amaga l’ordre quotidià de la cerimònia d’arribada dels pescadors.

Més tard vaig amb l’Hortènsia un altre cop a l'illa. Ens havien dit que hi havia una missa increïble amb càntics i tam-tams, però no. Tornem a terra ferma amb la meravellosa llum de la posat de sol. Les becassines picotegen, els xatracs és llancen al mar a velocitats increïbles i grans estols d’ocells grossos es dirigeixen cap a la vegetació a dormir. 
Abans de sopar em piquen uns quants mosquits. És l'únic dia. Espero que no siguin Anopheles i que si ho són no portin el Plasmodium.