Anem al llac rosa

A la foto Babacar i Papa portant les maletes i la nevera fins al cotxe

Desprès de fer plans i contraplans -en Michel, el marit de la Karen segueix malalt i havíem decidit quedar-nos un dia més a Keur Dieye, cosa que ens agradava i ens donava l'ocasió de tornar a Sant Louis, a penes visitat- en Mamadou decideix que sortim cap al Llac Rosa, en comptes de fer tot el camí directament a Joal Fadiout que és el primer que estava previst. 

En Mamadou també havia previst anar tots en un sol cotxe, però aquí si, la Karen es nega. El cotxe d'en Babacar és el que allà en diuen un set places, però en plan comprimidíssim. A més resulta que som vuit. Així amb l'excusa de que en Michel necessita aire condicionat, Mamadou agafa també el seu cotxe que en té, i anem tots d'allò més còmodes. 

M'acomiado d'aquest racó de mon encantador, del riu Senegal i de les casuarines i cap a les 11, ens posem en marxa, agafant tota la calorada. Camí sahelià. Dinem a Kébémer. Per no passar per Thies agafem pistes i més pistes, camins, poblets...Anem cap al sud, però al nord de Dakar i molt a prop d'aquesta ciutat.

Sembla que no arribem mai. Ja a prop del llac ens para un tal Musa, l'encarregat de l'hotel on anem que puja al nostre cotxe. Hi ha trucades d'un cotxe a l'altre, aturades i més trucades. Resulta que hem de fer pràcticament tota la volta al llac per arribar al destí. El llac si que és rosa, i va canviant amb la llum, a vegades més blau i a vegades d'un to vinós. Al final arribem i és un lloc agradabilíssim.

La Françoise s'enfada doncs no hi ha wc ni dutxa a les habitacions -però ja ho posava el Routard- que són com petites cabanes però ens deixen a més a mes la cabana de l’amo del hotel per a que anem a dutxar-nos. L'hotel es diu Le Gîte du lac.

Prenem cerveses: hi ha una barrera de plàtans, una mica de vegetació i al fons el llac. Es va fent de nit.

En Michel, molt recuperat ha anat amb el seu fill a fer una passejada a cavall.

Tampoc tenim llum però ens donen unes llanternes amb bateria solar que il·luminen d'allò més. També posen un generador on ens precipitem per carregar mòbils i càmeres. I un sopar boníssim, tajine, que més es pot demanar?